Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2009

mandra

Imatge
hi ha hores, de vegades dies enters, setmanes en alguns moments i anys en els casos més deseperats, en què el cos no permet llevar-se... en què obrir els ulls de bon matí és un suplici i un calvari... en què preparar el café, posar aigua i encendre la cafetera són una marató... en què netejar 4 vasos és una gran aportació a la humanitat... en què passar el dia tumbat a la platja és una gran aventura... en què una visita de cortesia és el màxim que se't pot demanar... en què el sopar més elaborat serà pa amb embotit... que estic mandrosa,  és diumenge,  demà serà dilluns,  no tinc ganes de fer rés, els meus companys de pis no paren de netejarrrr!!!!!!!! estic veremella com un llamantol i no paro de pensar en qui no hi és...

calaixos sense fons

Imatge
Estira la mà, amb suavitat  pren el pom ja gastat i sent a través de la pell, entre les puntes dels dits,  les esperances recollides. Li ha costat tant poder estar a soles amb ell, sentir el silenci i l'eternitat entre els dos tenir el seu moment d'intimitat, que ara no desitja, no vol, no pot precipitar-se. Acaricia amb suavitat el metall, la pintura estriada pel temps, la fusta ferma i serena. Olora les experiències viscudes, escolta la música recollida. Recorda el que encara manté, recollit, acollit en el seu interior. Els sentiments mantinguts  en dies de sol, en dies de pluja, cobert de la hipocresia de la vellesa. Imagina mil noves sensacions a descobrir, l'evolució de les setmanes de primavera, un nou amor? un nou amic? una nova decepció? Un calaix de vida per obrir,  espai temporal per atrevir-se hores, sopars, dies, frases ....  

llum en els porticons

Imatge
atravessant els vitralls els semafors encara en verd resten solitaris en l'asfalt i els vianants creuen oceans la calidesa en les parpelles modula el meu ciclic esser esdeve en mi el canvi  rotula un nou dia despertant crea per mi un mon diferent llum blanca i matutina... penetra en els somnis trenca sobtat rutines obscures enfoca la buida immensitat del meu raco mes privat crea per mi un com diferent llum blanca i matutina... destapa entre arrugats llençols malsons de falta i enrenou anhels porucs e insospitats conquistadors en la fosca sentirme entre les nausees d'empalagosa necessitat un ull s'inunda de nosaltres l'altre resta en la injusta raó crea per mi un nom diferent  llum blanca i matutina...

avís per a navegants

Imatge
Has vist que bé que he parlat? quan he articulat Quin discurs tan ben travat? tot tartamudejat Quins principis clars i ferms   mentre vaig perdent el ritme? dignes d'un home de seny? i  d'una dona amb rauxa? Peró un avís per a navegants, i per peixos despistats, fes-me cas els dies senars o els parells si són dimarts i els parells fes com qui sent els senars en els convents que a la platja hi xiula el vent. i a la sacristía el mossén Sembles franca quan em dius    em poso tonta quan rius   atractiu entre atractius per mi dels més vius i que estimes, en el fons, d'un oceà de condicions, les meves imperfeccions.  només les veig entre raons. Però jo, que vinc de grumet, i ets home ben dret, els dies parells et crec, si no són dimarts de prec que els senars, sota els pins, fent rodar carioques florescents, tan sols cantes rodolins i em perdo entre estranys cantada divina i divertida pels Manel, ahir amb bona companyia però s

amb les portes obertes

Imatge
dos minuts per reflexionar-hi un instant per decidir mil portes en què pujar llum inmensa a l'exterior la foscor desconeguda nous companys de viatge mirades entre seients preguntes cordials respostes indiscretes ... Per als que passeu per primer cop, pels habituals silenciosos  i per als desconeguts si és que existiu, si és que us passeu,  si és veritat que em llegiu... Seran ben agraides les crítiques, els comentaris, les burles, les indirectes, les dobles lectures, les insinuacions, les floretes i tot alló que vulgeu deixar per escrit!

a través del fum

Imatge
A cada instant, entre el desig de passar la mà i trencar la suau columna que s'erigeix davant meu i la necessitat de seguir mirant-la, de sentir-la sobre la pell... El palpit de les coses que no volem que canviïn, però com el fum necessiten moures en tot moment o desapareixen amb el més petit sospir expressat... Ens intoxica la necessitat d'aspirar-lo, ens falta l'alé amarg d'assaborir-lo i t'oloro, l'oloro entre els llençols com si hi fos, com si hi hagués sigut en algun moment... A través del fum hi veig clar, se m'apareixen els desitjos que m'he tragat, s'esbaeixen les pors atesorades, s'enmirallen les esperances reescrites...   de Txuma Campos, foto extreta de la web: crtlaltsupr  

bubbles

Imatge
Allargo lentament els dits, amb aquella intensitat  amb què s'acaronen els nadons, intentant no espantar-los  ni trencar el ritme del temps que tenen,   no despertar-los ni canviar el sentit dels seus somnis diurns.  Escolto des del silenci que ens envolta, el cor bategar  entre les seves costelles, la sang circular a travès dels seus braços,  les dents petar al voltant de la llengua  i la pell del seu cos eriçar-se amb el canvi de temperatura. És com acostar-se a una bombolla en moviment,  els colors que reflecteix, la llum que et retorna a travès de l'aire.  Esperes gaudir d'un contacte tendre, del seu cos tou,  de l'espai i el temps que ha empressonat, però tinc por...  por... por a trencar l'instant por a despertar por a espantar el moment por a que no siguis tu por a deixar de ser jo por a fer un pas de gegant por a enfonsar-me en el fang por a desafinar allò que sona be por a rebentar la bombolla por a tancar altres portes por a perdre'm mil esperiències p

contrastos clarobscurs

Imatge
Tènue llum de lluna. Blanc trencadís. Tendresa florida. Aroma a fruita dolça. Branquillons doblegant-se. Negre nit intransitable. Instants d'espantadissa. Sota la calidesa feta arbre, envoltats d'olor a sucre, mentre l'obscuritat es fa de pedra creixen dos infants. Es miren amb suavitat, desfant antigues contradiccions entre càricies de paper. La vellesa, com la vesprada, arriba en sobtada sorpresa, se'ls troba abraçats sota els pètals. Espantats per la rapidessa, volen retornar a espais inexistents,                                           esdevenen pardalets, sense niu,                                           peixos sense dolça aigua de repòs.  

desperta a les 2:00h de la nit...

Imatge
Que fa una persona amb el seny preservat a les 2:00h d'un dijous, vigilia de dia feiner, desperta però tumbada al llit de casa, sota la manta i el nórdic des de fa més de dos hores??? En primer lloc aclarir que lo del seny preservat és una opinió personal amb la que segurament més d'un/a no estaria d'acord i tindria els seus arguments, vàlids sens dubte... Informar-vos tambè que el metge ha decidit, molt assenyadament he de dir, donar-me el dia de demà com a "festiu", jo suposo que no ho ha fet exactament per mi, si no per salvaguardar als meus companys de feina de la temuda...  inflamació de les amigdales o altrament dita angines !!! Resulta, doncs, que les angines i el metge han decidit que demà no tinc hora per llevar-me, i que les beneurades drogues legals (o antibiotics/ibuprofe/paracetamol) han iniciat la seva guerra no humanitària contra la infecció i els símtomes que l'acompanyen. Per tant he decidit dedicar aquestes nocturnes i tranquiles hores per av

merda!

Imatge
Sabeu aquella sensació d'aixecar-te que sembla que flotes... fins que el teu cap s'enlaire  més d'un pam sobre el coixí... Llavors notes com el teu cervell  no acabar d'encaixar dins el caparró  que deu et va donar, que les articulacions  han decidit deixar de moures  amb normalitat i xerricar i queixar-se  cada cop que pretèns apagar el maleït  despertador...  Que no, no ha agafat la grip ni  s'ha quedat afonic el carbon!  Decideixes que el cap de setmana a Albacete t'ha passat factura i que et pots permetre enretirar-te  del món unes miserables 24hores, truca a la feina... a la central de la feina, al master que havia de fer al vespre, abandona la intenció de revisitar la recent estrenada neboda... I desprès de 4 taronges i 2 ibuprofenos, ja fas millor cara i decideixes que l'endemà aniràs a treballar... T'aixeques de bon matí i ho aconsegueixes!  i a les 16:00h... al retornar a caseta per dinar... de nou a 37 i mig i amb el cap apunt d'esclatar. S

sense més paraules...

Imatge
us presento... TEIA

LA TEIA ÉS AQUí!!!!

Imatge
Un preciós dia 30 d'abril va neixer la meva fillola i única nebodeta! Petita, vermelleta, amb uns pulmons forts com amplificadors, ni tan sols em vaig atrevir a agafar-la entre les mans... Suposo que la por no ens deixa fer sempre el que volem, i que amb una mica de sort, tindrè tot el temps del món per acunar-la... Tenim una vida per endavant, sobretot ella que tot just l'ha estrenada! Una vida en què veure-la avançar primer només amb la mirada, estrenant el terra més endavant i acariciant un univers ple de contrastos. Un món en què posar el peuets a terra, i aixecar-se amb energia i il.lusió... Només desitjo que tingui una vida plena de somriures, il·lusions, d'energia, de petons i alegries, de bona música, de mirades complices i passió... Que les emocions que l'acompanyin s'assemblin a les que han envoltat el seu naixement! Petons de padrina, avui post dedicat i replet d'alegria!!