merda!
Sabeu aquella sensació d'aixecar-te
que sembla que flotes...
fins que el teu cap s'enlaire
més d'un pam sobre el coixí...
Llavors notes com el teu cervell
no acabar d'encaixar dins el caparró
que deu et va donar, que les articulacions
han decidit deixar de moures
amb normalitat i xerricar i queixar-se
cada cop que pretèns apagar el maleït
despertador...
Que no, no ha agafat la grip ni
s'ha quedat afonic el carbon!
Decideixes que el cap de setmana a Albacete
t'ha passat factura i que et pots permetre enretirar-te
del món unes miserables 24hores, truca a la feina...
a la central de la feina, al master que havia de fer al vespre,
abandona la intenció de revisitar la recent estrenada neboda...
I desprès de 4 taronges i 2 ibuprofenos, ja fas millor cara
i decideixes que l'endemà aniràs a treballar...
T'aixeques de bon matí i ho aconsegueixes!
i a les 16:00h... al retornar a caseta per dinar...
de nou a 37 i mig i amb el cap apunt d'esclatar.
Sort que com a mínim no sóc de les que
es mort amb l'arribada de la febre...
més aviat les trobo a faltar
quan fa anys que no hi caic...
els somnis acompanyats de febre
amb un punt d'al·lucinacions...
les cures amb que "normalment"
va acompanyada...
PD: i no, "principi del fi" i "rata sàvia", desprès de respondre-ho unes quantes vegades...
No he estat a Mèxic. jeje Petons guapots lectors!
Comentaris
I resulta que paralva seriosament!!
No he sabut si riure, plorar, saltar per la finestra o llançar-la a ella directament..
En fi, que et recuperis tan aviat com sigui possible, que s'acosta el cap de setmana!!!!