a través del fum

A cada instant, entre el desig de passar la mà i trencar la suau columna que s'erigeix davant meu i la necessitat de seguir mirant-la, de sentir-la sobre la pell...
El palpit de les coses que no volem que canviïn, però com el fum necessiten moures en tot moment o desapareixen amb el més petit sospir expressat...
Ens intoxica la necessitat d'aspirar-lo, ens falta l'alé amarg d'assaborir-lo i t'oloro, l'oloro entre els llençols com si hi fos, com si hi hagués sigut en algun moment...
A través del fum hi veig clar, se m'apareixen els desitjos que m'he tragat, s'esbaeixen les pors atesorades, s'enmirallen les esperances reescrites...
 
de Txuma Campos, foto extreta de la web: crtlaltsupr 

Comentaris

Unknown ha dit…
fum fum fum...

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Una cap de setmana... FELIÇ!!!