calaixos sense fons

Estira la mà, amb suavitat 
pren el pom ja gastat
i sent a través de la pell,
entre les puntes dels dits, 
les esperances recollides.

Li ha costat tant poder estar a soles amb ell,
sentir el silenci i l'eternitat entre els dos
tenir el seu moment d'intimitat,
que ara no desitja, no vol, no pot
precipitar-se.

Acaricia amb suavitat el metall,
la pintura estriada pel temps,
la fusta ferma i serena.
Olora les experiències viscudes,
escolta la música recollida.

Recorda el que encara manté,
recollit, acollit en el seu interior.
Els sentiments mantinguts 
en dies de sol, en dies de pluja,
cobert de la hipocresia de la vellesa.

Imagina mil noves sensacions a descobrir,
l'evolució de les setmanes de primavera,
un nou amor? un nou amic? una nova decepció?

Un calaix de vida per obrir, 
espai temporal per atrevir-se
hores, sopars, dies, frases
....
 

Comentaris

Unknown ha dit…
Calaixos...

Algun dia t'explicaré la meva història amb els calaixos i les calaixeres...

Algun dia entre cerveses...

Bon dijous!
Gemma Pagès ha dit…
mai no saps què guarden els calaixos fins que no t'atreveixes a obrir-los... fins que deixen que els obris.

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Una cap de setmana... FELIÇ!!!