calaixos sense fons

Estira la mà, amb suavitat 

pren el pom ja gastat

i sent a través de la pell,

entre les puntes dels dits, 

les esperances recollides.

Li ha costat tant poder estar a soles amb ell,

sentir el silenci i l'eternitat entre els dos

tenir el seu moment d'intimitat,

que ara no desitja, no vol, no pot

precipitar-se.

Acaricia amb suavitat el metall,

la pintura estriada pel temps,

la fusta ferma i serena.

Olora les experiències viscudes,

escolta la música recollida.

Recorda el que encara manté,

recollit, acollit en el seu interior.

Els sentiments mantinguts 

en dies de sol, en dies de pluja,

cobert de la hipocresia de la vellesa.

Imagina mil noves sensacions a descobrir,

l'evolució de les setmanes de primavera,

un nou amor? un nou amic? una nova decepció?

Un calaix de vida per obrir, 

espai temporal per atrevir-se

hores, sopars, dies, frases

....