bubbles

Allargo lentament els dits, amb aquella intensitat 
amb què s'acaronen els nadons, intentant no espantar-los 
ni trencar el ritme del temps que tenen, 
 no despertar-los ni canviar el sentit dels seus somnis diurns. 

Escolto des del silenci que ens envolta, el cor bategar 
entre les seves costelles, la sang circular a travès dels seus braços, 
les dents petar al voltant de la llengua 
i la pell del seu cos eriçar-se amb el canvi de temperatura.

És com acostar-se a una bombolla en moviment, 
els colors que reflecteix, la llum que et retorna a travès de l'aire. 
Esperes gaudir d'un contacte tendre, del seu cos tou, 
de l'espai i el temps que ha empressonat, però tinc por... 

por...
por a trencar l'instant
por a despertar
por a espantar el moment
por a que no siguis tu
por a deixar de ser jo
por a fer un pas de gegant
por a enfonsar-me en el fang
por a desafinar allò que sona be
por a rebentar la bombolla
por a tancar altres portes
por a perdre'm mil esperiències
por a guanyar-ne d'altres
por a que tinguis por
por a la por
por

colour bubbles by Digital Terrorist al Flickr

Comentaris

Unknown ha dit…
Impagable el moment en que la teva mà s'acosta a ella, i just te n'adones que la teva pell porta escrits un grapat d'anys, i tot i poder dir-se jove, notes tots els dies que han viscut de cop, al comparar-los amb algú que és com un llibre amb unes cobertes precioses, però amb totes les pàgines en blanc.

La felicitat feta fragilitat...

Bon dimarts!

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

eugeniooooooooooooo!

no puc...