bubbles

Allargo lentament els dits, amb aquella intensitat 
amb què s'acaronen els nadons, intentant no espantar-los 
ni trencar el ritme del temps que tenen, 
 no despertar-los ni canviar el sentit dels seus somnis diurns. 

Escolto des del silenci que ens envolta, el cor bategar 
entre les seves costelles, la sang circular a travès dels seus braços, 
les dents petar al voltant de la llengua 
i la pell del seu cos eriçar-se amb el canvi de temperatura.

És com acostar-se a una bombolla en moviment, 
els colors que reflecteix, la llum que et retorna a travès de l'aire. 
Esperes gaudir d'un contacte tendre, del seu cos tou, 
de l'espai i el temps que ha empressonat, però tinc por... 

por...
por a trencar l'instant
por a despertar
por a espantar el moment
por a que no siguis tu
por a deixar de ser jo
por a fer un pas de gegant
por a enfonsar-me en el fang
por a desafinar allò que sona be
por a rebentar la bombolla
por a tancar altres portes
por a perdre'm mil esperiències
por a guanyar-ne d'altres
por a que tinguis por
por a la por
por

colour bubbles by Digital Terrorist al Flickr

Comentaris

Anònim ha dit…
Impagable el moment en que la teva mà s'acosta a ella, i just te n'adones que la teva pell porta escrits un grapat d'anys, i tot i poder dir-se jove, notes tots els dies que han viscut de cop, al comparar-los amb algú que és com un llibre amb unes cobertes precioses, però amb totes les pàgines en blanc.

La felicitat feta fragilitat...

Bon dimarts!