bubbles

Allargo lentament els dits, amb aquella intensitat 
amb què s'acaronen els nadons, intentant no espantar-los 
ni trencar el ritme del temps que tenen, 
 no despertar-los ni canviar el sentit dels seus somnis diurns. 

Escolto des del silenci que ens envolta, el cor bategar 
entre les seves costelles, la sang circular a travès dels seus braços, 
les dents petar al voltant de la llengua 
i la pell del seu cos eriçar-se amb el canvi de temperatura.

És com acostar-se a una bombolla en moviment, 
els colors que reflecteix, la llum que et retorna a travès de l'aire. 
Esperes gaudir d'un contacte tendre, del seu cos tou, 
de l'espai i el temps que ha empressonat, però tinc por... 

por...
por a trencar l'instant
por a despertar
por a espantar el moment
por a que no siguis tu
por a deixar de ser jo
por a fer un pas de gegant
por a enfonsar-me en el fang
por a desafinar allò que sona be
por a rebentar la bombolla
por a tancar altres portes
por a perdre'm mil esperiències
por a guanyar-ne d'altres
por a que tinguis por
por a la por
por

colour bubbles by Digital Terrorist al Flickr

Comentaris

Anònim ha dit…
Impagable el moment en que la teva mà s'acosta a ella, i just te n'adones que la teva pell porta escrits un grapat d'anys, i tot i poder dir-se jove, notes tots els dies que han viscut de cop, al comparar-los amb algú que és com un llibre amb unes cobertes precioses, però amb totes les pàgines en blanc.

La felicitat feta fragilitat...

Bon dimarts!
12/5/09 11:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació