Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui

Més de tres anys fa ja de l'última entrada...

Imatge
Desprès de molt de temps torno a tenir temps en soledat i ganes d'escriure, la vida dóna moltes voltes inesperades i de vegades ens torna a llocs coneguts sense haver comprat el bitllet del viatge de tornada... Sabeu... anava a escriure algo així al facebook i m'he adonat que no volia. Volia recuperar la sensació de deixar-ho escrit en públic, perquè el blog és molt pùblic, però no tenia ganes de sentir-me exhibicionista i aquí mai m'he sentit així. Nathan Sawaya Aquesta escultura de Nathan Sawaya m'encanta, m'hi sento reflexada en molts moments.  Esperracada per la pressa del dia a dia, pensant en dividir-me perquè els meus sentiments van en totes direccions i trucaria i no trucaria, aniria i no aniria, perdonaria i demanaria perdò, estic convençuda d'haver-la cagat i d'haver fet be tot a la vegada i respecte la mateixa decisió... i opto per quedar-me quieta, deixat dit aquí el liu que porto i esperar que s'airegin els sentiments