MaNDaRiNeS àCiDeS

que passa quan els peus són alliberats de l'opressió d'un calçat incòmode i antiquat? senten sota seu el terra xop i salat que les onades abandonen a fil de costa? que passa quan els peus s'inflen al respirar sense aquell calçat de cuir trist i arrugat? suen sobre la gespa humida, recent regada, que t'omple les narius amb olor de novetat? que passa quan els peus estrenen durícies al abandonar el calçat gastat i sense pietat? caminen lleugers vers un mar de llàgrimes o cerquen melodies per il·luminar somriures? foto de J.Star PD. Rata... gràcies per ser-hi entre riures, entre crepes i a la xarxa, els matins de lectura i les nits d'escriptura no serien el mateix sense el teu cau. Ens veiem dijous i penso somriure des del pati! PD2. Josep Mª! he adjuntat el teu correu com a comentari, mil gràcies per la lectura i els SI! una forta abraçada

n'estic farta... farta de la insuportable calor farta d'escopsar males notícies farta de passar les vacances menjant farta de sentir no, quan desitjo un SI farta d'acomodar-me als altres farta d'esperar resposta farta de sempre la mateixa cançó farta de colors tristos a l'armari farta de serietat innecessària farta de dos glaçons al café farta d'un sofà incòmode farta de somriures falsos farta de perseguir-te i no trobar-te farta de plans incomplets i perduts farta d'abraçar sense rebre i amb ganes de tornar a treballar... qui ho havia de dir...

Un canvi, o mill d'ells a cada pas, saltant entre rombs, emocions i records la meva vida ha esdevingut una constant variació, una historia verdadera amb reflexes d'éxit i de fracàs, amb imatges de llars i camins sense punt d'arribada, intencions estroncades i paraules dolces. Atreviments recollits per un gràcies profund, amics redescoberts en miralls paral·lels, on abans gaudia d'un germà demà en seran tres, cada volta més a prop, entre les costelles i els pulmons Novetats sinceres, descobriments crus i revoltes interiors la ràbia esdevè por i l'amor tan sols desig.

Aquest matí, cap allà les 9, instal·lada ja al despatx, ja sabia de què aniria el próxim post... he obert l'agenda i m'ha engolit una especie d'ansietat incomoda que s'em queda a la boca de l'estómac i que, al revés que la resta del món, m'obre la gana de mala manera! He vist en aquesta pàgina amb pretensions inconcluses un foto d'un forat negre astrológic o astronómic (mai he entès la diferència massa be...) i una explicació del munt de responsablilitats, compromisos, actes, celebracions, trobades, dinars, concerts, visites, viatges, estades, converses, cerveses, bailoteos, festes majors, sopars... que encara tinc pendents o que desitjaria poder complir les promeses en què es vàren organitzar... Però de sobte ho he vist clarament, entre els missatges de la ratetaqueesmudad'escaleta i els jocsdelfeisbucnoméscincminutsiprou no hi ha en la meva vida un forat negre épic per on s'escolen les hores, ni sóc una heroina lluitant contra uns malvats capitalis...

suc de taronja natural de vermut... _____2,35 eurus passa la tarda de xerrameca amb la companya de pis... _____0,00 eurus sopar de preparació de vacances, tres cristines camí de Costa Rica, amb bon sopar, millor conversa i la fresca de la terrasseta del Cau del Llop... _____16,50 eurus una birra tranquileta a Carpes amb la companyia del boig que dorm a tres portes de mi... _____3 eurus la ratafia per tancar la nit, i despertar les fins ara apagades ganes de bailoteo... _____6 eurus (aquí s'han passat) mitja birra per organitzar algun sopar inesperat per mitja setmana i fer entrar la soneta... _____1,50 eurus un somriure inesborrable, confidencies d'entresetmana, bailoteos al so de muchachito i dir que no al concert de l'any... _____NO TE PREU!!! i per tot el demés....

No m'he pogut aguantar, era molt d'hora al matí quan m'ha vingut aquest post a la ment, hi hauria d'haver estat aprofitant el temps però no em podia contenir... Sabeu aquelles preocupacions, temes que tens al cap o al cor de fa temps i que el no veure'ls clars et tenen en un nosequèquenoemdeixadormirtranquila o en un noveigclarquevolaquestdemi o en un sisapigueselquepensesdemi o en un sipoguesveure'tperunpetitforat I de sobte, en un petit instant, un detall, una casualitat sense cap importància en altres moments et revela amb claredat que, com a mínim, vas per bon camí o que no tot és tan greu com et sembla les nits fosques i xafogoses en què els llençols no et deixen dormir... Avui de bon matí he tingut un moment de veure-hi clar, una petita revelació diària que m'ha fet somriure i que necessitava deixar aquí plasmada... Uns ulls que s'aixequen per observar enlaire, observats per darrera, per uns altres ulls anhelants... Un cervell o un cor que es recor...