carícies vora el mar
que passa quan els peus són alliberats
de l'opressió d'un calçat incòmode i antiquat?
senten sota seu el terra xop i salat
que les onades abandonen a fil de costa?
al abandonar el calçat gastat i sense pietat?
caminen lleugers vers un mar de llàgrimes
o cerquen melodies per il·luminar somriures?
de l'opressió d'un calçat incòmode i antiquat?
senten sota seu el terra xop i salat
que les onades abandonen a fil de costa?
que passa quan els peus s'inflen al respirar
sense aquell calçat de cuir trist i arrugat?
suen sobre la gespa humida, recent regada,
que t'omple les narius amb olor de novetat?
que passa quan els peus estrenen duríciessense aquell calçat de cuir trist i arrugat?
suen sobre la gespa humida, recent regada,
que t'omple les narius amb olor de novetat?
al abandonar el calçat gastat i sense pietat?
caminen lleugers vers un mar de llàgrimes
o cerquen melodies per il·luminar somriures?
foto de J.Star
PD. Rata... gràcies per ser-hi entre riures, entre crepes i a la xarxa, els matins de lectura i les nits d'escriptura no serien el mateix sense el teu cau. Ens veiem dijous i penso somriure des del pati!
PD2. Josep Mª! he adjuntat el teu correu com a comentari, mil gràcies per la lectura i els SI! una forta abraçada
PD2. Josep Mª! he adjuntat el teu correu com a comentari, mil gràcies per la lectura i els SI! una forta abraçada
Comentaris
Uoooooo....
I la resposta al teu blog d'avui...
Una punxada a la sola!! Jejejeje
Conyes apart, la sensació de sentir els batecs del cor a les puntes dels dits, o el veure com les gotes de mar s'assequen al sol entre granets de sorra que s'hi enganxen...
Fan venir ganes de vacances!
Fins demà doncs...
Avui hagués estat bé carioquejar! A partir de dilluns estem en contacte per a veure quan quedem entre setmana si vols ok?
Petonarrus vora el mar, la muntanya i la com no, la ciutat!
Muaks!