Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

atravessant l'andana?

Imatge
Fa quasi un mes que busco la forma de dir-t'ho, has creuat la porta i no han saltat els pallassos, les serpentines segueixen embolicades i les boles de cristalls no estan penjades al sostre... Un any, és un any, quatre estacions, dotze mesos o trescents seixanta-cinc dies però mai serà un pont, ni una porta, ni una mirilla, ni un cuc atemporal que et traslladi a un futur anhelat... Ni a un passat idealitzat ni a un present paral·lel, en algun moment, que serà un instant intrascendent, entre l'albada i la posta d'un sol lluminós t'adonaràs que el temps ha passat... Hauràs atravessat portals, andanes i vies, passat la inconsciència de la infantesa, creuant una adolescència massa curta i una maduressa amb tantes coses a fer... que arribaràs a la vellesa sense haver conegut la bellesa _ ... Feliços 27 iniciats petita tina mossega amb força la mandarina ... _ escoltant... Christina Rosenvinge – Anoche - El puñal y la memoria

quan en teniem 28...

Imatge
Cuando teníamos 28 , originalmente cargada por Arguez [De vacas] . inspiració tancada ultimament... pero avui peke no podia passar sense un record, o sense la idea de crear-ne un de nou, perquè acabes d'estrenar l'any dels inocents i ens toca descobrir cent coses noves com a mínim... sino quan en tinguem 82 de què parlarem fent el cafè? perquè per més petita que vulguis ser a vegades, sempre vas un pas per davant meu, perquè ara fa quasi 9 anys que ens coneixem i ens haurem d'inventar una comunió, uns rituals per fer d'aquest putiferi una relació consolidada! perquè sense tu rés seria igual les decepcions semblarien tonelades i els somriures sortirien més cars! Petons PEKE, que passis un grandissim any i m'ho deixis veure!!!

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-