Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2009

un dia i mig...

Imatge
una tenda sota l'únic arbre del parc, dos amigues compartint un matalàs, tres nits de música i bona companyia, quatre dies fora de la rutina, cinc sentits per difrutar de tot, sis boixos amb ganes de passar-ho be!!! Amelia, Samuel, Mireia, Fran, Cristina... ja quasi estem de camí!!!!!!!!!

i la gata es va pillar els bigotis

Imatge
Perquè la curiositat com la sorpresa,  acarona els meus matins,  acaricia alguns dinars vegetals  i juga en vespres felins. Diuen que la gata els va pillar els bigotis, que la curiositat va matar el gat ... "Curiositat: Impuls humà que oscila entre lo groser i lo sublim. Porta a escoltar darrera les portes o a descubrir América" José María Eça de Queirós (1845 - 1900) Novelista portugés

sorpresa

Imatge
Una nova cara per investigar, una aparició diària al mirall raons a pilons per posar-la cada matí quan apareix el nou dia,  alguna bona excusa nocturna per obrir els ulls com plats. Noves experiències, noves sensacions, nous contactes, nous descobriments de velles históries conegudes, un gir diferent al ja conegut dia a dia... Quan el pessigolleix de veure`t em desperta més d'hora i tinc més ganes d'anar a dormir, per poder somiar-te, olorar-te entre els llençols, acariciar records, assaborir les coixineres i esperar que vagin passant les hores...      de la galeria de Bensonkua al Flickr

saltant per afició al suicïdi emocional

Imatge
Un instant una frase quatre ulls un interrogant una esperança mil intencions un silenci una imatge gravada musica de fons un detall una resposta pendent salt al buit emocional ... i a sota??? ... de la galeria de Spilled Coffee al Flickr

perduda

Imatge
En aquella inmensitat blava i plena d'oportunitats se sentia perduda, els seus ullets es reflexaven en la transparència que l'envoltava i li retornaven un espai absolut a conquistar. Però al mateix lloc on  s'albiraven mil camins per descobrir tambè veia sorgir mil obstacles que superar. Tiburons, pops, crancs, balenes, vaixells, pescadors, submarinistes... tot el que podia aparèixer l'espantava i l'encuriosia.  L'experiència que havia atesorat al llarg dels anys a la peixera, no semblava suficient. Els jocs, les aventures viscudes, els fracassos salvats i els éxits assolits es veien tan petits en aquell blau profund, salat, transparent quan posava els ulls enlaire i tenebrós al observar les profunditats. foto de Xavi Calvo _ Flickr _ Intentant reuní forces per afrontar les oportunitats brindades a diari davant els ullets de peix desvalgut que se'm han quedat últimament...  buscant un banc de peixos en què resguardar-me...  esperant un peixot gros i forçut q

sofà

Imatge
fotus de Freyja* al Flickr Han anat passant les hores, circulant com turismes a ple agost camí de la platja. Les dos primeres semblaven caminar lentes, donar un passeig per la clama que el meu cervell reclama aquests últims dies, han servit per posar al dia correus i acabar lectures pendents. Eren hores esperades i desitjades, buscades entre els espais que l'agenda ens permet de tant en tant. A partir d'aquí ha iniciat la davallada, les següents han esdevingut gula de sofà, m'he permés sense remordiments, de moment, de dedicar un dia a no fer absolutament res... No se si l'he encertat, o si he perdut miserablement la tarda, entre l'ordinador, el sofà, alimentació insana, la "naranja mecànica", música regaee, popera, rockera i heavy, jocs de pensament i lectures xafarderes de blogs aliens. He rodat sobre el sofà, rondat al voltant de la nevera, m'he revolcat entre els llençols d'un llit sense fer i a tot desfer. Retornat al sofà per llegir, menjar,

sorra entre els dits

Imatge
Lentament, entre sospir i sospir, comença a moure el dit gros del peu. Resultava imprescindible valorà l'estat del món exterior abans d'obrir els ulls. Nota com al sorra s'escapolia enmig dels dits, calenta quasi cremant, minúscula i fugissera. La sentí salada però decidí que no podia esperar, era el moment idoni per acabar amb allò que li impedia de ser feliç.  Obrí els ulls, reben de sobte un llampec de llum intensament blanca sobre les pupil·les, el dia penetrà de nou en el seu conscient, tot el que l'envoltava reeixí de l'espai buit on havia quedat al llarg de les hores. S'esvaïren  els ideals replets de paisatges idíl·lics, solitaris i verges. Es despertaren els fantasmes de la vergonya, la por a esdevenir el centre de les mirades, les dificultats que sempre l'havien acompanyada per afrontar les aventures en solitari... Es donar la volta lentament sobre si mateixa, controlant l'entorn, les feres i els agressors que arreu posaven en perill la seva

la tornada

Imatge
que difícil es fa tornar de vacances, tres dies de muntanya i relax, tres cosines amb mil experiències conjuntes, tres noves amistats, ara ja indispensables, algun perdut que no s'ha deixat veure i les piles carregades per somriure de nou cada dia!  

perdent el seny, en temps de crisis!

Imatge
Foto robada de Wha'ppen al Flickr un punt de vista diferent  i desconegut nous camins que trepitjar colors vinguts de tots els llocs del món un somni a estrenar a final d'any un setembre ple d'idees i experiències preparant les vacances desconnecto...

dormir amb totes les seves lletres

Imatge
Descansar els ulls de tantes lletres que llegir, Olorar els llençols, com fulles fines de paper, Rimar somnis amb realitats inesperades, Mantenir les forces apunt per rebre patacades, Inclinar la balança, entre l'emoció i la raó per Retenir els dies que s'acaben...

frase d'avui...

Imatge
Siembra un acto y cosecharás un hábito. Siembra un hábito y cosecharás un carácter. Siembra un carácter y cosecharás un destino. El último Mohicano Morning sun, Edward Hopper Avui sembrant alegria malgrat es presentin fets inoportuns, les hores de son no donguin els reultats esperats, l'energia a sota mínims, i el peixos es perdin, es vegin ja boirossos en el gran oceà d'estimuls que brinda el dia malgrat el cel gris... Tinc ganes de sol per carregar les piles!!!