Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

ara...

Imatge
. . . A . . . P U N T . . . Perquè sovint la pressa i el rellotge de cada dia ens persegueixen, ens veiem incapaços d'arribar allà on ens esperen, correm i correm, volem i volem i no sabem cap on anem... però fem tard... i està lluny... i no ens adonem, i en aquest corre l'única que es queda enrera sóc jo... i tu... i nosaltres... i no ens veiem realment, desapareixem entre els desitjos, propòsits, objectius, detalls, propostes, raons i destins... així aquest any que està a punt de desaparèixer, com una gota recent alliberada del temps passat i a punt d'estrenar un mar de futur, immens, possbile i irreal, flotant en el temps present, reflexant el que mira i existint per la sola raó de ser-hi, ara i aquí... Per saber estar cada cop més en el que estic i deixar de buscar el que no tinc a fora! Per la felicitat ara, aquí i amb tu que llegeixes! _ Somriu ___ Bon Any Deu! _

i desprès de flotar...

Imatge
un mal aterrar... el meu ritme no quadra amb el que em marco... ara vull el que no tinc disponible.... i em falta el que no volia.... Qui m'ho havia de dir? . s ó c . s u p e r w o m a n . . .

flota!

Imatge
quan l'escolto m'eleva els peus uns mil.limetres terra amunt, el seu so envolta els meus llençols de serenitat esperant la tempesta, no ho percebreu però estarè levitant l'emoció continguda m'aixeca, el meu cervell crearà hormones suficients per afrontar-ho. flotarè durant hores esperant que s'esdevingui el miracle, les meves capacitats l'enfoquen atenta i concentrada en ell, el meu noble treball esdevè un passatemps tediós i gris, el temps es relativitza s'emarquen el batecs del cor, sonen les 12 de dijous??? el cap de setmana ja és aquí! Respira... Flota...

farta de nou... algun dia n'aprendré...

Imatge
Blanca grita de EL QUE TIENE EL BIGOTE SUCIO al flickr ... fins el moño de fer esforç en nom de qui no el valora fins el gorro de preocupar-me pels sentiments dels altres fins la pera de pensar com dic les coses per no ofendre fins els ovaris de controlar-me... desprès del sopar d'avui... ... "El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo." Friedrich Nietzsche (1844-1900)

cru sobre marbre

Imatge
Passa la mà nua per sobre el marbre i sent el fred atravessar la pell, acostar-se al naixement de les ungles i despertar el seu instint més animal... Avui menjarà cru, no és que no disfruti de viandes més elaborades, ni que la sang o l'esponjositat li despertin la gana, és que se sent perdut, necessita un horitzó, definir-se en aquesta vida dins el clan dels carnívors, entre els que mosseguen abans de rebre queixalada i que abufetegen abans que parar l'altre galta... Avui però el sushi no serà com altres vegades, ja no en fa prou amb succedanis de les emocions, està cansat de viure en perpetu dilema entre el control social i la realitat visceral. Ho ha vist clar al agafar el cotxe aquest matí, amb el primer toc de clàxon el seu cervell ha fet una parada momentania i quelcom ha petat. Alguna cosa que havia resistit 32 anys de pressions, de has de..., de responsabilitats i frustracions s'ha trencat, una petita variació química en el seu sistema hormonal ha provocat un canvi i

divendres matí...

Imatge
dutxa cafè bon dia una pasa davant de l'altre cap a la feina sonen les 8 somnolencia avorriment escolta interior + cafè xerrameca còmode alegre comprensió escolta buida desinterès reunions incompensions pèrdues supervisió tutoria i adopció... ... ... ... pausa ... ... ... braços de llenya enlairats, encatifada verda i bassal de calma, un té d'escolta entre gerds, calor bufant en les costelles, desitjos de cap de setmana, inicis de descansos amples... 3 cadires, 2 cigarretes, i 1 silenci burleta. Petons i un llarg cap de setmana en...

ampolles buides II

Imatge
Des de la finestra podia observar un cel transparent, d'un blau quasi fals que omplia tot el que es podia avistar. En Trevor va decidir donar-se la volta sobre els seus propis llençols i tapar-se la cara amb el coixí. Al cap de tres hores feu la vintena mirada furtiva al rellotge i optar per traslladar-se al sofà, recollir pel camí mig vas de whisky que havia quedat abandonat al passadís la nit anterior i buidar-lo abans de tumbar-se de nou. Tenia els ulls inflats a causa de l'insomni i la ressaca i el mateix sabor agredolç a les dents i la llengua que embolcallava els seus apats últimament. Aquelles sensacions quotidianes, habituals des que es trobava sol en el pis, els llençols sense canviar des de feia setmanes, la llet agre a la nevera, els cendres a vessar al menjador i a la tauleta, les ampolles de vi buides i la bombeta del lavabo fosa... No pensava sortir de casa en tot el dia, passaria el diumenge, mentre les obligacions li permetessin, donant voltes al sofà, retorci

el desequilibri que m'equilibra

Imatge
Perquè fa una hora volia escriure sobre la solitud, perquè aquest matí pensava que era feliç, el caos s'apodera de mi i l'atendrem em desequlibra. Miro cap a dins, em concentro en mi, sóc egoista i trobo... por d'arribar a ser massa feliç, alegria de plorar la meva tristessa, ràbia de tanta tranquilitat en la meva vida, desesperança per la curta eufória. I em trobo i em torno a perdre, i us ajudo i us estimo i em sento acompanyada, i us rebutjo i us odio i em sento sola... Cada pas que faig em desconcerta i m'emociona, cada espai que moc em remou i em revitalitza i m'obliga a reequilibrar-me i em permet fer un pas més... per un dia de muntanyes russes i voltaretes emocionals, de creixements, canvis i de caps per avall

mil fotos i una vida

els publicistes, els nous filosofs i pensadors moderns els creadors de les nostres noves esperances, els que modelen imatges ideals per nosaltres, de vegades encerten alguna cosa... u n petit descobriment per un dia estrany i avorrit, un dia amb algunes alegries dolces (ratolins acompanyats de bon formatge i princesses amb abraçades carinyoses), una clavada monumental i un coll a mig gas i finalment una decepció enorme, haurem de tancar les portes. Ja se'm passarà...

per la rateta que escrivia una historieta

Imatge
Hi havia una vegada una noieta solitaria que escrivia un blog avorrit, un blog sense amistats ni seguidors, un blog sense comentaris ni aportacions. Estava en un moment crucial de la seva vida blogeril... val la pena que escrigui en un espai públic si ningú s'ho mira? estarè fent el pena al ulls del món que es tanquen davant meu? algu s'estarà tombat al sofà de casa seva riguent com un desesperat mirant la meva soledat? Però un gran dia, ara fa poc mes d'un any, mentre la nena feia la migdiada sota el mandariner de l'hort, entre cels plujossos i sols de tardor, va apareixer una rateta! Una rateta que no es dedica a presumir per les escales (vale de vegades tambè presumeix per les escales els escenaris i les barres, però aquesta história la deixarem per un altre dia...). Una rata que la feu aixecar d'una mossegada al dit petit del peu, la despertar d'un son allargat i li va transmetre una lletja malaltia. Que t'obliga a pensar en escriure d'una froma regu

un dissabte de no se cap on vaig.

Imatge
Es mira la mà, li tremola, des de fa més de tres hores. S'ha dutxat per intentar calmar-se, ha menjat xocolata, ha estat mirant la pluja i ha buscat entre els coixins les raons d'aquest malestar. Però no sap perquè, ni des de quan, ni qui ni com esdevenen els canvis a la seva vida, ni tan sols sap endevinar si se'n adona o no quan les coses de debó canvien. Es decideix a seure i escriure però li resulta un text incomprensible. Intenta pintar peró els colors se li escapen entre les línies de la fulla. Posa música trista però no descobreix el sentit de la vida en tres ratlles ben escrites. Què més pot fer? anar-se'n a dormir i seguir escoltant ploure sobre la repisa de la finestra? complir amb el calendari establert com fins avui? mantenir la farsa i treure l'as de sota la màniga? sortir corrents vers un país i una vida nova? deixar d'intentar rés per viure sense saber què? una música deliciosa per acompanyar un dia sense sentit...

un vespre gris i dolç

Imatge
Un nit de tardor entre el vespre i la fosca, encadenu els pasos camí de casa, entre parets conegudes i frases estrenades. Ha estat un llarg dia, replet de moments per oblidar, un dia avorrit, estressant i trist, un com tants d'altres en tantes altres vides. Les rodes rellisquen a centímetres de les meves cames, la bicicleta frena aprop, tan aprop dels meus peus que quasi em fan mal. Et gires i et disculpes, esperes un somriure desconegut però endevines una mirada furtiva, una queixa que necessita ser expressada. I tu que ets bell i fort, i tu que ets jove i alegre, i tu que estàs sa i ben alimentat, i tu que mai tens por de res et quedes mut. Mut per tot alló que aquells ulls han viscut, aventures dolces amb finals sobtats, esperances i anhels perduts en el gris d'aquella ciutat. Però de sobte, aquesta mirada expressiva esdevè crit, llàgrimes i ràbia. Exploten davant teu anys de contenció, i quan els anys han estat recluits durant decenis no resulten fàcils de parar, les ullere
Imatge
: M U Ñ E C A : R O T A : Es lunes, amanece oscuro y templado, se levanta dolorida, el mundo la acongoja. Espera al despertador, no quiere adelantarse, los lobos se levantan con el amanecer y justo después ella se viste para la jungla de cemento que la espera detrás de la puerta. Escoge unos tejanos ablandados por el uso, una camiseta gris que se confunda con el asfalto y unas botas de dura suela para pisar con fuerza entre las nieblas y los miedos. Se cubre los ojos con pinturas de guerra, negro amenazante endureciendo su mirada y rubor falso en las mejillas para acercarse sigilosa a las despistadas presas. Las víctimas y los verdugos se confunden entre bocinas y semáforos, anda con paso firme a través de los obstáculos que se entrometen en su camino, sin aminorar ni un instante, parar es rendirse y ella a aprendido a base de golpes que la rendición es inaceptable en un mundo de imposiciones, expectativas y millones de deseos por cumplir. La dulzura, los miedos, sus deseos, la ternura

castells de sorra

Imatge
. Mrs. Sandwoman, . Una xiqueta, simple i alegre, passejant-se per una platja blanca, sota un cel transparent. La pell salada i seca de les hores sota el sol, les ungles gastades de la feina feta i la il·lusió. . Un castell de sorra davant seu, mil projectes de futur, una vida per endavant. Construits sobre el petit gra de cada dia, sobre les esperances i les decepcions, imaginats sobre el no res dels somnis. . Espera, es mira les onades assetjant, es preocupa, es defensa i s'espanta. Calcula muralles de seguretat, aixeca defenses i prepara excuses, creix, madura, es perd en la vesprada. ... . . Cap de setmana absolutament complet, plors, rialles, tensions, carícies, mirades, xerrades, crits, descobertes i poques, molt poques hores de son. . Companys de viatge, esteu esdevenint imprescindibles en la reconstrucció del meu personal castell de sorra, emputxant amb forces les muralles que cal tombar. . Una abraçada de les completes per tots vosaltres.

una noia dolça i una bonica canço

Imatge
. . . . . . . . . . . . . . Avui no puc ni vull evitar escriure, he passat dues setmanes recuperant el ritme i tambè l'estres previ a l'escapada a Costa Rica. He passat hores avorrida, algunes tranquila, n'hi ha hagut de dolces i de salades, he discutit detalls importants i grans decisions inútils. M'he enfadat, he rigut, he parlat, menjat, dormit i abraçat. He saltat, ballat, cridat i he trobat a faltar... Ara mateix sentin a Norah Jones, una amiga, una noia dolça i riallera li ha dedicat al seu titi... Ara mateix sentin a Norah Jones, només tinc ganes de deixar de sentir que perdo el temps, que els dies s'escorren entre les meves mans i que no els aprofito tan com podria, que no somric prou... Avui pels titis, per la teva força i els teus somriures Sandra!

pura vida..

Imatge
i perquè així segueixi de moment un paron de blog per iniciar l'any amb forces renovades...

en camí de no se on n'hi m'importa...

Imatge
S U R R E A L i S M E . . . . . . Un poble de mil contrastos, de 42 nacionalitats, de mil doscents habitants, de rastes incontables, de reagge permanent, d'imatges imponents, de llum transparent, d'amistats irreverents, d'imperials suaus baixant entre les dents, de sushi de fusió, de facebook, malabars i rent a bikes! .

segueixo en terres ticas

Imatge
No tot ha sigut tan perfecte com, cabria desitjar, pero queda clar que en aquesta vida no es pot tenir tot! . De moment primera entrada al blog que jo sigui capac de recordar feta amb un teclat sense ces trencades! . Em quedo sola o sigui que segurament en la proxima setmana tindre mes temps per pensar entrades al blog i per utilitzar les fotos que ja he fet! . La Cris ha decidit que ja en te prou de viatge i que no li val la pena aprofitar la setmana que ens queda, i jo malgrat espero no fer.te patir massa (tanquila mama!) no penso perdrem ni un dels dies que em queden! . De moment dema marxo cap a dos dies de parc natural i canals salvatges a tortugero i despres quasi una setmana a Puerto viejo de talamanca, terra de reagge, rastes afrocaribenys i platges impressionants! a veure com se'm dona 8 dies soleta!!!

camí de noves experiències...

Imatge
Desprès d'un agost desesperant, irritant, estrany i surrealista, demà faig el primer pas cap a una nova experiència, o mil. Estarè absent de la vida blogeril fins el mes que ve i me'n moro de ganes, de desaparèixer de tot el que m'és habitual. De descobrir el meu jo a l'altre costat de l'esfera terrestre, allà on el termómetre sempre marca primavera. PURA VIDA!

Viatjar...

Imatge
Menjar be, dormir be, anar on es desitja, estar on interessa, no queixar-se mai i, sobre tot, fugir com de la pesta dels principals monuments de la ciutat. Jules Renard (1864-1910) Escriptor i dramaturg francès. foto by atmosphere in flickr

ampolles buides

Imatge
Des de la finestra podia observar un cel transparent, d'un blau quasi fals que omplia tot el que es podia avistar. En Trevor va decidir donar-se la volta sobre els seus propis llençols i tapar-se la cara amb el coixí. Al cap de tres hores feu la vintena mirada furtiva al rellotge i optar per traslladar-se al sofà, recollir pel camí mig vas de whisky que havia quedat abandonat al passadís la nit anterior i buidar-lo abans de tumbar-se de nou. Tenia els ulls inflats a causa de l'insomni i la ressaca i el mateix sabor agredolç a les dents i la llengua que embolcallava els seus apats últimament. Aquelles sensacions quotidianes, habituals des que es trobava sol en el pis, els llençols sense canviar des de feia setmanes, la llet agre a la nevera, els cendres a vessar al menjador i a la tauleta, les ampolles de vi buides i la bombeta del lavabo fosa... foto by Salfuman a Flickr

tarda vespre surrealista

Imatge
avui tarda vespre d'espiral surrealista novetats vins i irrealitat més novetats doloroses gracioses espantoses hilarants delirants elegants traïcioneres ébries nocturnes correccions poca son i demà més ...

podem intentar-ho...

Imatge
com no assecar-nos sota el sol de justícia que avui il·lumina el dia? què fer perquè els dies deixin de córrer un esprint sense meta? quan parar la pols i el temps que forma flocs blancs a la juvenil cabellera? podem ocupar un bosc de desmais i dormir la migdiada entre les fulles podem balancejar-nos al ritme de la terra tombats a la platgeta podem encetar un quilo de gelat i congelar el temps fins acabar-lo podem mirar córrer la vida d’un altre davant els nostres ulls innocents podem viure entre línies noves aventures en realitats paral·leles podem sentir la música entre els tendons quan ballem les hores podem escoltar el pensament d’un altre si ens deixem acariciar podem imaginar els seus sentiments mentre ens xiuxiueja a cau d’orella podem... fer el que podem... viure-la perquè corri una mica més a poc a poc

roba estesa...

Imatge
un cap de setmana per posar dilemes sobre la taula, per somriure quan ve de cares i bramar si cal en nits de bona companyia, perquè sota aquest sol de justícia, els dilluns il.luminen totes les esquerdes... cadascú a cercar la seva sombra que les hores de sol demanen solitud i cada peça necessita el seu espai a l'estenedor...

més evolució

Imatge
dijous... un munt de sentiments, cent moments diferents, pujades i baixades, confessions inesperades, brusques converses i dolces abraçades divendres... dos despertadors sords, una melena sota l'aixeta, un bon fart de correr i incapacitat de concentració....

evolució

Imatge
dilluns, tot un dia de feina per endavant, mil coses per acabar repartides, discusions sense resultats clars, un cansament inméns que no em deixa veure, ... dimarts, aturada de preocupacions, converses esceptiques, avistament de recolzaments, dolces abraçades i cap ganes de nous projectes ... dimecres, un cervell emboirat i ben gens preocupat enfronta el dia de feina amb intenció de que s'acabi aviat ganes de sopar i grans converses obligacions amb poques ganes de satisfer! ...

nanny diaries

Imatge
Avui per primer cop me l'han deixada per mi soleta, en 60 cm d'allargada reuneix ja 6 quilos d'experiència. I com els bons programes de la tele, porta ja quasi 100 dies d'emissió, amb 24 hores de somriures, respiracions inaudibles a mitja nit, dolços esmorçars, sabrosos dinars, riallers berenars i tendres sopars de teta, centenars d'embrutides de bolquers, ploraneres de mezzosoprano, banys d'espuma entre plàstic transparent, cançons de cuna i un pare, una mare, una tieta, quatre àvis i tres besavis embadalits a més de tot un batalló de cosins llunyans i tiets i tietes per vocació. Fa uns 20 minuts que són fora, l'han banyada, li han donat el pit, s'ha relaxat i me l'han deixada dormint... i ja he passat tres cops per l'habitació... i si deixa de dormir tranquila, i si s'ha espatllat el walkie, i si no la sento respirar, i si està incomoda a la cuna, i si s'ha fet pipi a sobre, i si el bolquer la molesta, i si té molta calor... Em sembla

preparació...

Imatge
un metall fi i cilíndric, penetrant la pell, travessant el múscul, arravessant la barrera més íntima de la meva persona física. un líqud estrany, d'un color artifical, dins un pot de cristall transparent, en un idioma que no comprenc. una professional eficient, atenta, que intenta explicar-me quelcom molt llunyà a la meva realitat palpable. dues punxades diferents, una tirita a cada braç, un "relaxa't" i un somriure a l'altre costat de la camilla i mil consells i mil postals de colors a la paret i vint dies d'escapada, d'experiències, un destí desconegut, desenes de hores de preparació, centenars de fotos a realitzar, mil experiències i records a recollir... Costa Rica cada matí una albada més aprop.

carícies vora el mar

Imatge
que passa quan els peus són alliberats de l'opressió d'un calçat incòmode i antiquat? senten sota seu el terra xop i salat que les onades abandonen a fil de costa? que passa quan els peus s'inflen al respirar sense aquell calçat de cuir trist i arrugat? suen sobre la gespa humida, recent regada, que t'omple les narius amb olor de novetat? que passa quan els peus estrenen durícies al abandonar el calçat gastat i sense pietat? caminen lleugers vers un mar de llàgrimes o cerquen melodies per il·luminar somriures? foto de J.Star PD. Rata... gràcies per ser-hi entre riures, entre crepes i a la xarxa, els matins de lectura i les nits d'escriptura no serien el mateix sense el teu cau. Ens veiem dijous i penso somriure des del pati! PD2. Josep Mª! he adjuntat el teu correu com a comentari, mil gràcies per la lectura i els SI! una forta abraçada

farta!!!

Imatge
n'estic farta... farta de la insuportable calor farta d'escopsar males notícies farta de passar les vacances menjant farta de sentir no, quan desitjo un SI farta d'acomodar-me als altres farta d'esperar resposta farta de sempre la mateixa cançó farta de colors tristos a l'armari farta de serietat innecessària farta de dos glaçons al café farta d'un sofà incòmode farta de somriures falsos farta de perseguir-te i no trobar-te farta de plans incomplets i perduts farta d'abraçar sense rebre i amb ganes de tornar a treballar... qui ho havia de dir...

un salt

Imatge
Un canvi, o mill d'ells a cada pas, saltant entre rombs, emocions i records la meva vida ha esdevingut una constant variació, una historia verdadera amb reflexes d'éxit i de fracàs, amb imatges de llars i camins sense punt d'arribada, intencions estroncades i paraules dolces. Atreviments recollits per un gràcies profund, amics redescoberts en miralls paral·lels, on abans gaudia d'un germà demà en seran tres, cada volta més a prop, entre les costelles i els pulmons Novetats sinceres, descobriments crus i revoltes interiors la ràbia esdevè por i l'amor tan sols desig.

forat negre temporal...

Imatge
Aquest matí, cap allà les 9, instal·lada ja al despatx, ja sabia de què aniria el próxim post... he obert l'agenda i m'ha engolit una especie d'ansietat incomoda que s'em queda a la boca de l'estómac i que, al revés que la resta del món, m'obre la gana de mala manera! He vist en aquesta pàgina amb pretensions inconcluses un foto d'un forat negre astrológic o astronómic (mai he entès la diferència massa be...) i una explicació del munt de responsablilitats, compromisos, actes, celebracions, trobades, dinars, concerts, visites, viatges, estades, converses, cerveses, bailoteos, festes majors, sopars... que encara tinc pendents o que desitjaria poder complir les promeses en què es vàren organitzar... Però de sobte ho he vist clarament, entre els missatges de la ratetaqueesmudad'escaleta i els jocsdelfeisbucnoméscincminutsiprou no hi ha en la meva vida un forat negre épic per on s'escolen les hores, ni sóc una heroina lluitant contra uns malvats capitalis

i per tot el demés...

Imatge
suc de taronja natural de vermut... _____2,35 eurus passa la tarda de xerrameca amb la companya de pis... _____0,00 eurus sopar de preparació de vacances, tres cristines camí de Costa Rica, amb bon sopar, millor conversa i la fresca de la terrasseta del Cau del Llop... _____16,50 eurus una birra tranquileta a Carpes amb la companyia del boig que dorm a tres portes de mi... _____3 eurus la ratafia per tancar la nit, i despertar les fins ara apagades ganes de bailoteo... _____6 eurus (aquí s'han passat) mitja birra per organitzar algun sopar inesperat per mitja setmana i fer entrar la soneta... _____1,50 eurus un somriure inesborrable, confidencies d'entresetmana, bailoteos al so de muchachito i dir que no al concert de l'any... _____NO TE PREU!!! i per tot el demés....

revelació!

Imatge
No m'he pogut aguantar, era molt d'hora al matí quan m'ha vingut aquest post a la ment, hi hauria d'haver estat aprofitant el temps però no em podia contenir... Sabeu aquelles preocupacions, temes que tens al cap o al cor de fa temps i que el no veure'ls clars et tenen en un nosequèquenoemdeixadormirtranquila o en un noveigclarquevolaquestdemi o en un sisapigueselquepensesdemi o en un sipoguesveure'tperunpetitforat I de sobte, en un petit instant, un detall, una casualitat sense cap importància en altres moments et revela amb claredat que, com a mínim, vas per bon camí o que no tot és tan greu com et sembla les nits fosques i xafogoses en què els llençols no et deixen dormir... Avui de bon matí he tingut un moment de veure-hi clar, una petita revelació diària que m'ha fet somriure i que necessitava deixar aquí plasmada... Uns ulls que s'aixequen per observar enlaire, observats per darrera, per uns altres ulls anhelants... Un cervell o un cor que es recor

una fada dolça

Imatge
Retalls esparracats entre les ales, moments per despertar esperança, per aixecar ànims decaiguts. Taronja energètic per les parets de l'anima, vols entre asfalt i senyals. Músiques metàliques entre les cortines i ganes d'abraçades acuàtiques sense demanda. mitologia urbana, robada del flickr de sinuhe gorris

un munt de basura

Imatge
A vegades es gira la vida i tot resulta una merda, arriben notícies que mai haguessis volgut sentir i no et surten les paraules i els protocols i la poca educació que has recollit en aquests anys no et serveix de res. Els mots són buits i només poden emplenar blogs, que també són buits del que realment importa... Ara veig el món lleig, ple de basura, només tinc ganes d'escupir al destí i enviar-lo a la merda... l'únic que queda són les persones, persones que ens acompanyen i acullen, persones que escolten i abracen, persones que voldrien estar al costat de les que pateixen i quan no hi pots ser, doncs desitjar que tinguin aquells a qui estimen aprop... foto extreta del flickr de desdibuix - miquel

apagada...

Imatge
Un dia tranquil, despertant lentament replet de possibles sorpreses, una dutxa freda activadora i energètica, color mandarina i gust àcid a la llengua. Un sol intermitent que escalfa uns peus perduts entre l'asfalt, invadits de gris. Hores de llum a través de lletres negres, pensaments enfosquits per cafés carregats. Finestres translúcides amb persianes arrugades, feina, paraules, idees, frases i toves mentides, comissures arrastrades per la gravetat... foto impressionant robada a Cortnie dee

desubicada

Imatge
treballant però només puc pensar en el sopar d'avui... menjar el que una consegueix ... (una mica més si els companys de pesca són generosos) tranquilitat vora el mar a les 9 del matí... llevar-te per gust abans de les 8... esmorçar l'entrepa amb patates sobre les roques... alguna marca sobre la pell per la resta de l'estiu... genolls pelats com quan tenia 9 anys... al vespre us paso foto i descripció com deu mana!

expectatives

Imatge
f. Esperança d'aconseguir una cosa, si es dona la oportunitat que es desitja. Avui se'm ha acudit repassar el blog, fins al final... o, millor dit, fins el principi... tants canvis en tant poc temps. Ara fa ja dos anys que estan a Barcelona em vaig estrenar, i passant per sobre dels diferents post m'he anat veient creixer... he vist aparèixer i desaparèixer les dèries de la meva vida, els petits obstacles de cada dia, les amistats més properes i més passatgeres, alguns que fa dos anys no existien i avui són imprescindibles, els nous descobriments, expectatives acomplertes i algunes no, petites coses cada cop més clares, d'altres més perdudes que mai, els nois que m'han fet riure, plorar, cridar o callar, els dubtes que m'han espantat i les idees que m'han fet seguir tirant, he llegit poesia, escoltat música i viscut grans moments, he trobat a faltar, he odiat, he estimat i sobretot... he escrit, escric i escriure i segueixo amb mil expectatives, algunes es