el desequilibri que m'equilibra

Perquè fa una hora volia escriure sobre la solitud,
perquè aquest matí pensava que era feliç,
el caos s'apodera de mi i l'atendrem em desequlibra.

Miro cap a dins, em concentro en mi, sóc egoista i trobo...
por d'arribar a ser massa feliç,
alegria de plorar la meva tristessa,
ràbia de tanta tranquilitat en la meva vida,
desesperança per la curta eufória.

I em trobo i em torno a perdre,
i us ajudo i us estimo i em sento acompanyada,
i us rebutjo i us odio i em sento sola...

Cada pas que faig em desconcerta i m'emociona,
cada espai que moc em remou i em revitalitza
i m'obliga a reequilibrar-me i em permet fer un pas més...

per un dia de muntanyes russes i voltaretes emocionals,
de creixements, canvis i de caps per avall

Comentaris

Unknown ha dit…
Si mai ens llepéssim una llàgrima, no sabríem que la tristor és salada...

Bon començament de setmana.
Unknown ha dit…
Difícil? no, no va ser una decisió difícil... estava presa des de feia molts anys.

tan sols va caldre donar forma a una frase i una idea.

Ara, si sóc sincer... potser vaig fer 20 o 3 esborranys (i els guardo tots!!).

Apalins, ens veiem!!

PD: Estic completament out amb el tema Burxa... s'ha de fer alguna cosa????

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Una cap de setmana... FELIÇ!!!