un vespre gris i dolç

Un nit de tardor entre el vespre i la fosca, encadenu els pasos camí de casa, entre parets conegudes i frases estrenades. Ha estat un llarg dia, replet de moments per oblidar, un dia avorrit, estressant i trist, un com tants d'altres en tantes altres vides.

Les rodes rellisquen a centímetres de les meves cames, la bicicleta frena aprop, tan aprop dels meus peus que quasi em fan mal. Et gires i et disculpes, esperes un somriure desconegut però endevines una mirada furtiva, una queixa que necessita ser expressada.

I tu que ets bell i fort, i tu que ets jove i alegre, i tu que estàs sa i ben alimentat, i tu que mai tens por de res et quedes mut. Mut per tot alló que aquells ulls han viscut, aventures dolces amb finals sobtats, esperances i anhels perduts en el gris d'aquella ciutat.

Però de sobte, aquesta mirada expressiva esdevè crit, llàgrimes i ràbia. Exploten davant teu anys de contenció, i quan els anys han estat recluits durant decenis no resulten fàcils de parar, les ulleres se'm entelen, els sanglotar m'ofega, els punys s'endureixen.

Estàs quiet davant meu i no saps que dir, les paraules de disculpa sonen a canço d'estiu sense sentit, però em vols dir alguna cosa, vols que m'adoni que no estic sola, que els ulls que exploten tambè són vistos en la fosca nit de Girona.

M'abraces, em reculls, m'acompanyes, em desitges, m'imagines, em destapes i resto d'enpeus sense saber aixecar barreres, exposada a uns altres ulls que em miren sense turbar-se, mostrant-me al desconegut acompanyada en la meva solitud.


Comentaris

Unknown ha dit…
Ufff.... Déu n'hi dó...

Autobiogràfic?

Vull saber si el final és un despertar pe de somriures i peus que juguen a enredar-se o un badall frustrat per la soledat de la llum entrant per les escletxes de la persiana i filtrant-se entre els llençols!!

Bon dijous!

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...