un dissabte de no se cap on vaig.


Es mira la mà, li tremola, des de fa més de tres hores.
S'ha dutxat per intentar calmar-se, ha menjat xocolata,
ha estat mirant la pluja i ha buscat entre els coixins les raons d'aquest malestar.
Però no sap perquè, ni des de quan, ni qui ni com
esdevenen els canvis a la seva vida, ni tan sols sap
endevinar si se'n adona o no quan les coses de debó canvien.

Es decideix a seure i escriure però li resulta un text incomprensible.
Intenta pintar peró els colors se li escapen entre les línies de la fulla.
Posa música trista però no descobreix el sentit de la vida en tres ratlles ben escrites.

Què més pot fer? anar-se'n a dormir i
seguir escoltant ploure sobre la repisa de la finestra?
complir amb el calendari establert com fins avui?
mantenir la farsa i treure l'as de sota la màniga?
sortir corrents vers un país i una vida nova?
deixar d'intentar rés per viure sense saber què?

una música deliciosa per acompanyar un dia sense sentit...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Una cap de setmana... FELIÇ!!!