paciència...

Hi ha coses en el dia a dia que necessiten el seu temps: temps per respirar i sentir les decisions que cal prendre, instants per descobrir i conèixer aquells que tenim aprop, hores per aprendre allò que ens envolta i necessitem assolir, minuts per reunir forces per dir coses que mai havíem pensat dir... i, malgrat l'espera, de vegades aquestes coses acaben passant... i desprès de tant pensar en elles com quelcom irreal, resulta que es fan matèria, que passen, que les fotografiem, que les tenim entre les mans, les acariciem i les assolim. I ens sorpren haver-ho aconseguit, i s'esvaeix el record de l'esforç... a dia d'avui estic coent les vacances, que lluny semblen encara i quantes ganes de sorpendre'm!