paciència...

 Hi ha coses en el dia a dia que necessiten el seu temps:

temps per respirar i sentir les decisions que cal prendre,

instants per descobrir i conèixer aquells que tenim aprop,

hores per aprendre allò que ens envolta i necessitem assolir,

minuts per reunir forces per dir coses que mai havíem pensat dir...

i, malgrat l'espera, de vegades aquestes coses acaben passant...

i desprès de tant pensar en elles com quelcom irreal,

resulta que es fan matèria, que passen, que les fotografiem,

que les tenim entre les mans, les acariciem i les assolim.

I ens sorpren haver-ho aconseguit, 

i s'esvaeix el record de l'esforç...

a dia d'avui estic coent les vacances, que lluny

semblen encara i quantes ganes de sorpendre'm!