Aquest ha estat un cap de setmana genial! Ple i buit a la vegada; Buit de preocupacions, de decisions, d'obligacions i de disculpes perquè ha estat ple... Ple de bons amics, de sorpreses, de perruca, de velocitat, de descoberta, de carícies i abaraçades, de nervis, de cançons per obrir la gana i per fer entrar la son, de música, de jocs, de somriures i, sobretot, a estat un cap de setmana ple d'emocions inmenses! Els que em coneixeu sabeu que de vegades em quedo congelada, que em costa mostrar lo molt que alguna cosa m'emociona... però aquest cap de setmana vaig acabar plorant i tot! Gràcies a sobretot als que sempre esteu mes aprop i us heu carregat la feina de muntar-ho. A la princesa, al meu germanet i a la peque perquè sempre hi sou a la del pèsol i al regi que sou allà per donar una mà als de tota la vida, als del curro, als burxaires i als gestaltics... buff no se ni que dir-vos. Gràcies a tots per fer-me s
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui
Bon any 2013 bloggers! El 2012 ha sigut un any pobre a nivell blogaire de dedicació per part meva, vaig intentar a finals d'any rependre l'hàbit i les ganes però em sembla que el meu costat exhibicionista ja està excessivament cobert per facebooks i demès artilugis cibernètics. De fet em començava a preocupar lo fàcil que m'era apalancar-me al sofà i he decidit buscar-me una companyia per casa! Ja feia temps que ho pensava no anessiu a creure ara que sóc una inconscient o que ha sigut un regal de reis, tot i que tambè ho ha estat. Total en resum , que em sembla que el blog serà un bon espai on anar-vos explicant com es presenta l'arribada i com serà l'adaptació d'aquesta petita bestiola que viurà amb mi d'aquí un temps! De moment que acabi d'aprofitar-se de la teta de la mama, no la vull pas traumatitzar abans d'hora! A més de les ganes que tenia de compartir-ho us volia demanar una cosa als que pogueu llegir aixó... No tinc gaire clar com posa
Comentaris
La felicitat no és tenir el que vols...
és voler el que tens.
Un petó i fins aviat!!