gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
diuen que les rosses guapes no poden ser intel.ligents... diuen que qui te sort en el joc, mala sort en l'amor... diuen que desprès de la calma sempre ve la tormenta... doncs aquí em teniu corroborant tópics (no sóc rossa i la meva sort no es decanta per enlloc ;P) però està clar que la meva vida sempre compensa coses bones i dolentes... que la laura no pot venir de concert... la nati i en cai van poder venir i tot be amb el cotxe que no hi ha entrades pel famós concert... passem una bona nit per bcn i les improvitzacions del finde van de perles i versió contraria: que dilluns m'assendeixen i estic ultra eufórica i tot sembla anar de perles... dimarts rebento roda... dimecres les sessions amb els nanus fatal organitzades... dijous em compro unes ulleres tope guais que resulta estan graduades de pena! divendres.... ... ... ... ... he pagat ja? o millor em tanco a casa aquest finde? de tota manera segueixo euforica, reconec la flor que se'm ha instal.lat al cul per questions ...
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Comentaris
La felicitat no és tenir el que vols...
és voler el que tens.
Un petó i fins aviat!!