i desprès de flotar...

un mal aterrar...
el meu ritme no quadra amb el que em marco...
ara vull el que no tinc disponible....
i em falta el que no volia....
Qui m'ho havia de dir?
.
s
ó
c
.
s
u
p
e
r
w
o
m
a
n
.
.
.

Comentaris

Unknown ha dit…
És un dels petits inconvenients de volar... que tard o d'hora s'ha de tocar terra, encara que sigui tan sols per aprovisionar.

La felicitat no és tenir el que vols...

és voler el que tens.

Un petó i fins aviat!!

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi