Uala! Com mola a mitja ressaca de diumenge, atrevir-se a venir a fer un passeig pel blog i trobar comentaris!!!! - Ha estat un cap de setmana complet: - Divendres sopar de feina, que havia de ser de despedida i ha acabat sent de benvinguda, un bon fart de riure i un xic massa d'alcohol. i després, al 9toc, converses d'aquelles que s'han de tenir de tant (E Mestre!) i alguna de les que l'endemà només recordo jo! i dissabte aixecat de bon matí! - Visita al Cim de les Àguiles a St. Feliu de Codines, una gran experiència retransmessa per una fan del fruitis! ;P - i a la tarda a veure cassanencs de Rally amb un solet envejable però una fred que pelava! (el video demà que avui es fa tard!) - i de remate sopar del cumple d'en D1D1 a Llambilles i Castanyada a Fornells, que de torrats n'hi havia molts però castanyes jo no en vaig pas veure cap! - En resum, un cap de setmana ben aprofitat, ple d'experències i de somriures! - Petons a tots i a totes ;* PD: i una abraç...
gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Aquest ha estat un cap de setmana genial! Ple i buit a la vegada; Buit de preocupacions, de decisions, d'obligacions i de disculpes perquè ha estat ple... Ple de bons amics, de sorpreses, de perruca, de velocitat, de descoberta, de carícies i abaraçades, de nervis, de cançons per obrir la gana i per fer entrar la son, de música, de jocs, de somriures i, sobretot, a estat un cap de setmana ple d'emocions inmenses! Els que em coneixeu sabeu que de vegades em quedo congelada, que em costa mostrar lo molt que alguna cosa m'emociona... però aquest cap de setmana vaig acabar plorant i tot! Gràcies a sobretot als que sempre esteu mes aprop i us heu carregat la feina de muntar-ho. A la princesa, al meu germanet i a la peque perquè sempre hi sou a la del pèsol i al regi que sou allà per donar una mà als de tota la vida, als del curro, als burxaires i als gestaltics... buff no se ni que dir-vos. Gràci...
Comentaris
La felicitat no és tenir el que vols...
és voler el que tens.
Un petó i fins aviat!!