cru sobre marbre

Passa la mà nua per sobre el marbre i sent el fred atravessar la pell, acostar-se al naixement de les ungles i despertar el seu instint més animal...

Avui menjarà cru, no és que no disfruti de viandes més elaborades, ni que la sang o l'esponjositat li despertin la gana, és que se sent perdut, necessita un horitzó, definir-se en aquesta vida dins el clan dels carnívors, entre els que mosseguen abans de rebre queixalada i que abufetegen abans que parar l'altre galta...

Avui però el sushi no serà com altres vegades, ja no en fa prou amb succedanis de les emocions, està cansat de viure en perpetu dilema entre el control social i la realitat visceral. Ho ha vist clar al agafar el cotxe aquest matí, amb el primer toc de clàxon el seu cervell ha fet una parada momentania i quelcom ha petat.

Alguna cosa que havia resistit 32 anys de pressions, de has de..., de responsabilitats i frustracions s'ha trencat, una petita variació química en el seu sistema hormonal ha provocat un canvi indesxifrable i incomprensible per tothom, però visible a través dels seus ulls maragda. A mesura que ha anat passant el dia es sentia cada cop més incapaç de sostenir-ho, entenia que havia de fer quelcom amb l'energia que desprenia...

Al tocar el marbre ho ha vista clar... avui serà el cru més cru, més real, més intèns... És l'hora de posar les emocions, els sentiments i la carn sobre la taula... S'han acabat els succedanis...

...