cru sobre marbre

Passa la mà nua per sobre el marbre i sent el fred atravessar la pell, acostar-se al naixement de les ungles i despertar el seu instint més animal...


Avui menjarà cru, no és que no disfruti de viandes més elaborades, ni que la sang o l'esponjositat li despertin la gana, és que se sent perdut, necessita un horitzó, definir-se en aquesta vida dins el clan dels carnívors, entre els que mosseguen abans de rebre queixalada i que abufetegen abans que parar l'altre galta...


Avui però el sushi no serà com altres vegades, ja no en fa prou amb succedanis de les emocions, està cansat de viure en perpetu dilema entre el control social i la realitat visceral. Ho ha vist clar al agafar el cotxe aquest matí, amb el primer toc de clàxon el seu cervell ha fet una parada momentania i quelcom ha petat.


Alguna cosa que havia resistit 32 anys de pressions, de has de..., de responsabilitats i frustracions s'ha trencat, una petita variació química en el seu sistema hormonal ha provocat un canvi indesxifrable i incomprensible per tothom, però visible a través dels seus ulls maragda. A mesura que ha anat passant el dia es sentia cada cop més incapaç de sostenir-ho, entenia que havia de fer quelcom amb l'energia que desprenia...


Al tocar el marbre ho ha vista clar... avui serà el cru més cru, més real, més intèns... És l'hora de posar les emocions, els sentiments i la carn sobre la taula... S'han acabat els succedanis...
...

Comentaris

Anònim ha dit…
Bon profit!!!

:-)

PD: Encara que "de lluny", ahir va estar bé compartir taula, depsertar somriures i gorronejar tabac.

Bona minisetmaneta!
8/12/09 20:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

per compensar...

diuen que les rosses guapes no poden ser intel.ligents... diuen que qui te sort en el joc, mala sort en l'amor... diuen que desprès de la calma sempre ve la tormenta... doncs aquí em teniu corroborant tópics (no sóc rossa i la meva sort no es decanta per enlloc ;P) però està clar que la meva vida sempre compensa coses bones i dolentes... que la laura no pot venir de concert... la nati i en cai van poder venir i tot be amb el cotxe que no hi ha entrades pel famós concert... passem una bona nit per bcn i les improvitzacions del finde van de perles i versió contraria: que dilluns m'assendeixen i estic ultra eufórica i tot sembla anar de perles... dimarts rebento roda... dimecres les sessions amb els nanus fatal organitzades... dijous em compro unes ulleres tope guais que resulta estan graduades de pena! divendres.... ... ... ... ... he pagat ja? o millor em tanco a casa aquest finde? de tota manera segueixo euforica, reconec la flor que se'm ha instal.lat al cul per questions ...
Més informació

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

Imatge
Aquest ha estat un cap de setmana genial!  Ple i buit a la vegada;  Buit de preocupacions, de decisions, d'obligacions i de disculpes perquè  ha estat ple... Ple de bons amics, de sorpreses, de perruca, de velocitat, de descoberta, de carícies i abaraçades, de nervis, de cançons per obrir la gana i per fer entrar la son, de música, de jocs, de somriures i, sobretot, a estat un cap de setmana ple d'emocions inmenses! Els que em coneixeu sabeu que de vegades  em quedo congelada, que em costa mostrar lo molt que alguna cosa m'emociona... però aquest cap de setmana vaig acabar plorant i tot! Gràcies a sobretot als que sempre esteu mes aprop i us heu carregat la feina de muntar-ho. A la princesa, al meu germanet i a la peque perquè sempre hi sou a la del pèsol i al regi que sou allà per donar una mà als de tota la vida, als del curro,  als burxaires i als gestaltics... buff no se ni que dir-vos. Gràci...
Més informació