flota!

quan l'escolto m'eleva els peus
uns mil.limetres terra amunt,
el seu so envolta els meus llençols
de serenitat esperant la tempesta,
no ho percebreu però estarè levitant
l'emoció continguda m'aixeca,
el meu cervell crearà hormones
suficients per afrontar-ho.

flotarè durant hores esperant
que s'esdevingui el miracle,
les meves capacitats l'enfoquen
atenta i concentrada en ell,
el meu noble treball esdevè
un passatemps tediós i gris,
el temps es relativitza
s'emarquen el batecs del cor,

sonen les 12 de dijous???
el cap de setmana ja és aquí!

Respira...
Flota...

Comentaris

Unknown ha dit…
A mi no em passa amb els llençols... però sí que hi ha una cosa que em fa surar, arrossegant-me a uns centímetres del terra, caminant entre la gent sense que ells se n'adonin que els peus no em toquen a terra i que el meu nas és una mica més amunt per poder ampaitar totes les olors i fer-les meves...

És el que té un botonet amb un triangle quan portes un món imaginari a les orelles.

Bon cap de setmana flotaire!!

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi