nanny diaries

Avui per primer cop me l'han deixada per mi soleta, en 60 cm d'allargada reuneix ja 6 quilos d'experiència.

I com els bons programes de la tele, porta ja quasi 100 dies d'emissió, amb 24 hores de somriures, respiracions inaudibles a mitja nit, dolços esmorçars, sabrosos dinars, riallers berenars i tendres sopars de teta, centenars d'embrutides de bolquers, ploraneres de mezzosoprano, banys d'espuma entre plàstic transparent, cançons de cuna i un pare, una mare, una tieta, quatre àvis i tres besavis embadalits a més de tot un batalló de cosins llunyans i tiets i tietes per vocació.

Fa uns 20 minuts que són fora, l'han banyada, li han donat el pit, s'ha relaxat i me l'han deixada dormint... i ja he passat tres cops per l'habitació... i si deixa de dormir tranquila, i si s'ha espatllat el walkie, i si no la sento respirar, i si està incomoda a la cuna, i si s'ha fet pipi a sobre, i si el bolquer la molesta, i si té molta calor...

Em sembla que acabo de decidir no ser mare...
us mantindré informats!

Comentaris

Sergio Beltran ha dit…
Nena!
Fa dies que vull escriure't però encara que sembli mentida, una part del teu post m'ha donat escalfreds, un moment de gust i un altre de toc de realitat que en mi no se m'acaba de col·locar.
A veure si ens veiem!
No sé tu però m'ha donat per fer lectura dels posts vells del 2009 i m'han vingut unes ganes d'abraçar a unes quantes persones, tu entre elles!
Petonarrus!

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi