podem intentar-ho...

com no assecar-nos sota el sol de justícia
que avui il·lumina el dia?
què fer perquè els dies deixin de córrer
un esprint sense meta?
quan parar la pols i el temps que forma flocs
blancs a la juvenil cabellera?

podem ocupar un bosc de desmais
i dormir la migdiada entre les fulles
podem balancejar-nos al ritme de
la terra tombats a la platgeta
podem encetar un quilo de gelat
i congelar el temps fins acabar-lo
podem mirar córrer la vida d’un altre
davant els nostres ulls innocents
podem viure entre línies
noves aventures en realitats paral·leles
podem sentir la música entre
els tendons quan ballem les hores
podem escoltar el pensament
d’un altre si ens deixem acariciar
podem imaginar els seus sentiments
mentre ens xiuxiueja a cau d’orella
podem... fer el que podem...
viure-la perquè corri una mica més a poc a poc


Comentaris

Anònim ha dit…
Avui simplement l'has clavat.

Perciós.

Gràcies pel somriure que m'acabo de trobar entre mandarines.

Ens veiem a la tornada, m'en vaig a fer un vol d'una setmaneta!

Un petó!!!
26/8/09 16:26
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació