una fada dolça

Retalls esparracats entre les ales,
moments per despertar esperança,
per aixecar ànims decaiguts.
Taronja energètic per les parets de l'anima,
vols entre asfalt i senyals.
Músiques metàliques entre les cortines
i ganes d'abraçades acuàtiques sense demanda.

mitologia urbana, robada del flickr de sinuhe gorris

Comentaris

Unknown ha dit…
Abraçades aquàtiques sense demanda...

Potser no sona molt bé a nivell fonètic (retalls esparracats entre les ales és molt més bonic)... però el significat té una força brutal!!!

Perquè tinc la sensació que la gent prescindeix de les fades?

Algun dia ens n'adonarem que sense elles el món cauria?

Un petó i fins aquest vespre!
30/6/09 9:08
Sergio Beltran ha dit…
Com amb el que escribim podem donar tant sense demanar res més a canvi que abraçades per deixar-se notar l'emoció, com el que ens recorre per dins vol sortir tan sols per acompanyar-nos i fer-nos més propers...
I com de difícil ens ho arribem a fer perquè podem arribar a creure que l'altre no té per què sostenir-nos...
Quan i on vulguis, jo vull estar-hi quan vulguis submergir-te.
A vegades els sons dins de l'aigua ens abraçen en silenci i no necessitem res més.

Petons i un mar d'abraçades!
30/6/09 12:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui
Més informació

eugeniooooooooooooo!

Divendres a Malgrat vam disfrutar amb la penya de Tordera de l'inconfusible Eugenio i esperem que aviat el puguin disfrutar tb per terres cassanenques! Per un finde en què els plans han sortit de pena... i les improvitzacions han salvat la festa!
Més informació

no puc...

Imatge
Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!
Més informació