una fada dolça

Retalls esparracats entre les ales,
moments per despertar esperança,
per aixecar ànims decaiguts.
Taronja energètic per les parets de l'anima,
vols entre asfalt i senyals.
Músiques metàliques entre les cortines
i ganes d'abraçades acuàtiques sense demanda.

mitologia urbana, robada del flickr de sinuhe gorris

Comentaris

Anònim ha dit…
Abraçades aquàtiques sense demanda...

Potser no sona molt bé a nivell fonètic (retalls esparracats entre les ales és molt més bonic)... però el significat té una força brutal!!!

Perquè tinc la sensació que la gent prescindeix de les fades?

Algun dia ens n'adonarem que sense elles el món cauria?

Un petó i fins aquest vespre!
30/6/09 9:08
Sergio Beltran ha dit…
Com amb el que escribim podem donar tant sense demanar res més a canvi que abraçades per deixar-se notar l'emoció, com el que ens recorre per dins vol sortir tan sols per acompanyar-nos i fer-nos més propers...
I com de difícil ens ho arribem a fer perquè podem arribar a creure que l'altre no té per què sostenir-nos...
Quan i on vulguis, jo vull estar-hi quan vulguis submergir-te.
A vegades els sons dins de l'aigua ens abraçen en silenci i no necessitem res més.

Petons i un mar d'abraçades!
30/6/09 12:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació
Pujant els 3 pisos d'escales que separen el carrer de casa, m'espera sempre la mateixa dolça solitud, un silenci de dues cares, un espai de mi, de idees i records, de ganes i somnis. un forat de solitud i descans, un abisme sense retorn. Escollir, deixar-me sentir o fugir? Subiendo los 3 pisos de escaleras que separan la calle de casa, me espera siempre la misma dulce soledad, un silencio de dos caras, un espacio de mí, de ideas y recuerdos, de ganas y sueños. un agujero de soledad y descanso, un abismo sin retorno. Escoger, dejarme sentir o huir?
Més informació
Imatge
Entre les flors que lluïen al cirerer de l'hort  ressonava un cant tranquil un diumenge de bon matí.  Parlava de dies de soledat i de moments de meditació,  de hores sense saber i de finestres que no porten enlloc.  Xiuxiuejava un passat obert a un futur encara incert. Refilava tot esperant quelcom que es veia venir.
Més informació