un munt de basura

A vegades es gira la vida i tot resulta una merda, arriben notícies que mai haguessis volgut sentir i no et surten les paraules i els protocols i la poca educació que has recollit en aquests anys no et serveix de res. Els mots són buits i només poden emplenar blogs, que també són buits del que realment importa...

Ara veig el món lleig, ple de basura, només tinc ganes d'escupir al destí i enviar-lo a la merda...
l'únic que queda són les persones, persones que ens acompanyen i acullen, persones que escolten i abracen, persones que voldrien estar al costat de les que pateixen i quan no hi pots ser, doncs desitjar que tinguin aquells a qui estimen aprop...
foto extreta del flickr de desdibuix - miquel

Comentaris

Anònim ha dit…
Dies així serveixen per trobar-se, per aprendre a tensar els dits sense que es trenquin, per posar la nostra ànima a prova...

I per descomptat, perquè quan vinguin dies dels altres ens semblin molt millors.

Un petó i ànims, pel que sigui!
29/6/09 9:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació
Pujant els 3 pisos d'escales que separen el carrer de casa, m'espera sempre la mateixa dolça solitud, un silenci de dues cares, un espai de mi, de idees i records, de ganes i somnis. un forat de solitud i descans, un abisme sense retorn. Escollir, deixar-me sentir o fugir? Subiendo los 3 pisos de escaleras que separan la calle de casa, me espera siempre la misma dulce soledad, un silencio de dos caras, un espacio de mí, de ideas y recuerdos, de ganas y sueños. un agujero de soledad y descanso, un abismo sin retorno. Escoger, dejarme sentir o huir?
Més informació
Imatge
Entre les flors que lluïen al cirerer de l'hort  ressonava un cant tranquil un diumenge de bon matí.  Parlava de dies de soledat i de moments de meditació,  de hores sense saber i de finestres que no porten enlloc.  Xiuxiuejava un passat obert a un futur encara incert. Refilava tot esperant quelcom que es veia venir.
Més informació