perduda

En aquella inmensitat blava i plena d'oportunitats se sentia perduda, els seus ullets es reflexaven en la transparència que l'envoltava i li retornaven un espai absolut a conquistar. Però al mateix lloc on  s'albiraven mil camins per descobrir tambè veia sorgir mil obstacles que superar. Tiburons, pops, crancs, balenes, vaixells, pescadors, submarinistes... tot el que podia aparèixer l'espantava i l'encuriosia. 

L'experiència que havia atesorat al llarg dels anys a la peixera, no semblava suficient. Els jocs, les aventures viscudes, els fracassos salvats i els éxits assolits es veien tan petits en aquell blau profund, salat, transparent quan posava els ulls enlaire i tenebrós al observar les profunditats.

foto de Xavi Calvo _ Flickr _

Intentant reuní forces per afrontar les oportunitats brindades a diari davant els ullets de peix desvalgut que se'm han quedat últimament... 

buscant un banc de peixos en què resguardar-me... 

esperant un peixot gros i forçut que em vulgui fer de guarda aletes...

creant aliances amb els tiburons més agressius...

Mil oportunitats més en un diumenge relaxant, de café amb llet servit entre els llençols, de dinars en solitari, de tarda de tallat descafeïnat amb la mama i de teatre, "la filla del mar" colrat d'emocions, fet a cassà i amb més sabor a mar. I tancant el dia amb la febre blogaire recuperada recentment.