esperant...

de vegades, se'm mengen les sensacions,
malauradament no sempre són positives.

avui, sensació d'espera...

no és que esperi rés en concret que pensi que m'ha de passar,
ni que desitgi coses que se que no passaran...

no em vai fent gran i últimament quan se que algu no passarà,
perd la gràcia que li conferia el to verd esperança...

té més a veure amb la sensació continua d'impas,
d'estar sempre a mig camí d'alguna cosa...

serà aquest el sentit de la vida? passar el ratu?
i no em digueu que lo important és aprofitar el temps!
aquest argument de cuna i institut ja el tinc mamat i vomitat,
tampoc dic que aquestes sensacions em facin passar una mala estona...
sencillament i són i no acabo d'entendre perquè...

serà inherent a la vida humana?
com ho és el mal auguri quan les coses ens van be? sabeu
aquella sensació de que si alguna
cosa funciona no pot durar gaire?

no se serà que no treballo prou?
o que penso massa?
o que necessito aficions?
o un polvo?
o més drogues?
o més lectura?
o menys ambició?
no se...

Comentaris

Anònim ha dit…
reina... diria k les opcions del polvo i d k penses massa son el mes basic... aixo si! sempre penses massa... follis o no follis.... es mes!! seria pitjor si estiguessis pensant mentre....

perquè t'estic dient aixó!!!!

mira... entre tu i la natàlia em matareu... m'estic convertint en un obsès....

en fí... llegint les meves imbecilitats, ja veus k no estas tant malament reina....

ENS VEIEM!!!!
Xisti ha dit…
jaja!
paranoies piscianes...
k no vol dir dins la piscina!

k solitari k seria akest blog sense tu! et dec una birrilla ma sembla! recordamu!!!!
Anònim ha dit…
sisisisisi!!!! a mi tb m'ho sembla!!!! jojojjoojojojojojoj

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi