dolores _ colores / colores _ dolores

colores son dolores si responden a temores,
dolores son colores si responden a emociones...

en procés... escoltant "Al Himalaya" de El odio y los seres queridos

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més de tres anys fa ja de l'última entrada...

Imatge
Desprès de molt de temps torno a tenir temps en soledat i ganes d'escriure, la vida dóna moltes voltes inesperades i de vegades ens torna a llocs coneguts sense haver comprat el bitllet del viatge de tornada... Sabeu... anava a escriure algo així al facebook i m'he adonat que no volia. Volia recuperar la sensació de deixar-ho escrit en públic, perquè el blog és molt pùblic, però no tenia ganes de sentir-me exhibicionista i aquí mai m'he sentit així. Nathan Sawaya Aquesta escultura de Nathan Sawaya m'encanta, m'hi sento reflexada en molts moments.  Esperracada per la pressa del dia a dia, pensant en dividir-me perquè els meus sentiments van en totes direccions i trucaria i no trucaria, aniria i no aniria, perdonaria i demanaria perdò, estic convençuda d'haver-la cagat i d'haver fet be tot a la vegada i respecte la mateixa decisió... i opto per quedar-me quieta, deixat dit aquí el liu que porto i esperar que s'airegin els sentiments
Més informació

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui ...
Més informació

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació