gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui ...
Comentaris