Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

surprise, sunrise & smile!

Imatge
Uala! Com mola a mitja ressaca de diumenge, atrevir-se a venir a fer un passeig pel blog i trobar comentaris!!!! - Ha estat un cap de setmana complet: - Divendres sopar de feina, que havia de ser de despedida i ha acabat sent de benvinguda, un bon fart de riure i un xic massa d'alcohol. i després, al 9toc, converses d'aquelles que s'han de tenir de tant (E Mestre!) i alguna de les que l'endemà només recordo jo! i dissabte aixecat de bon matí! - Visita al Cim de les Àguiles a St. Feliu de Codines, una gran experiència retransmessa per una fan del fruitis! ;P - i a la tarda a veure cassanencs de Rally amb un solet envejable però una fred que pelava! (el video demà que avui es fa tard!) - i de remate sopar del cumple d'en D1D1 a Llambilles i Castanyada a Fornells, que de torrats n'hi havia molts però castanyes jo no en vaig pas veure cap! - En resum, un cap de setmana ben aprofitat, ple d'experències i de somriures! - Petons a tots i a totes ;* PD: i una abraç...
Més informació

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui ...
Més informació