sms

Tanta comunicació configura un estil de relacions dispers, en què sovint volem assumir tanta gent que acabem per no parlar amb els que tenim al costat...

Ara que visc fora de casa (altre cop) estem reestablint les formes i maneres amb els que sempre han estat aquí. Quan aixó passa, la realitat em descobreix sorpreses. Amics, companys, família, coneguts... tot es recoloca, els espais es redefineixen i cadascú reclama el que li pertoca.

Alguns donen per feta la distància i no sembla que els importi reduïr-la, alguns malgrat una major distància física i temporal mantenen un contacte emocional que es viu absolut, d'altres no toleren la distància i demostren el vincle que els uneix ...

Divagan... divagan i tot per un missatge... qui hagués dit fa una anys que una mare et podria demostrar orgull i amor matern per sms... que simple, sincera i absoluta pot ser una mare i com s'agraeix un recolzament tan incondicional!

Petons a tots i bonissimes barrakes de girona!!!!

Comentaris

Unknown ha dit…
Jo sóc dels que penso que el nostre propi sistema comunicatiu ens supera, tenim massa mitjans, i ens hem convertts en els seus esclaus. Abans, no tenir notícies d'algú volia dir que tot estava bé. Ara en canvi, si algú no t'agafa el mòbil, ja tens la sensació que passa alguna cosa... i fins i tot imaginar-nos un dia sense el mòbil ens fa pànic!!

Ja se sap, és l'essència de l'ésser humà, inventar noves maneres de preocupar-nos...

Apa, ens veiem per barraques.

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...