sms

Tanta comunicació configura un estil de relacions dispers, en què sovint volem assumir tanta gent que acabem per no parlar amb els que tenim al costat...

Ara que visc fora de casa (altre cop) estem reestablint les formes i maneres amb els que sempre han estat aquí. Quan aixó passa, la realitat em descobreix sorpreses. Amics, companys, família, coneguts... tot es recoloca, els espais es redefineixen i cadascú reclama el que li pertoca.

Alguns donen per feta la distància i no sembla que els importi reduïr-la, alguns malgrat una major distància física i temporal mantenen un contacte emocional que es viu absolut, d'altres no toleren la distància i demostren el vincle que els uneix ...

Divagan... divagan i tot per un missatge... qui hagués dit fa una anys que una mare et podria demostrar orgull i amor matern per sms... que simple, sincera i absoluta pot ser una mare i com s'agraeix un recolzament tan incondicional!

Petons a tots i bonissimes barrakes de girona!!!!

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo sóc dels que penso que el nostre propi sistema comunicatiu ens supera, tenim massa mitjans, i ens hem convertts en els seus esclaus. Abans, no tenir notícies d'algú volia dir que tot estava bé. Ara en canvi, si algú no t'agafa el mòbil, ja tens la sensació que passa alguna cosa... i fins i tot imaginar-nos un dia sense el mòbil ens fa pànic!!

Ja se sap, és l'essència de l'ésser humà, inventar noves maneres de preocupar-nos...

Apa, ens veiem per barraques.
24/10/08 16:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació