inspiracions?

Una bateria d'imatges i vivències,
d'experiències que alguns viuen a diari,
inspiracions per als que de vegades
acompanyem/patim en aquest viatge.
És una feina? sí, però també un cúmul
de sensacions inesperades, d'esperances
i penes, de ràbia per infants sense joguines,
per adults que han deixat d'intentar-ho
o per aquells que cada dia fan un nou pas,
que malgrat les injustícies aixequen cada dia
el cap amb el sol i li estampen un somriure.



tus pómulos desgarrados
mejillas ganando profundidad
manos negras por placeres
nacidos de vacíos

juegan nuestros niños
entre universos de metal
infancias en paréntesis
un patio cubierto de clavos

tus entrañas se inundan
miedos, temblores y fracasos
crecen viejas frustraciones
nacen viajes sin final...
fotografies _ Fran Calvo
poesia _ pròpia... un dia qualsevol

Comentaris

Unknown ha dit…
Buff.. el post d'avui fa posar pell de gallina... però la vida és això, no girar el cap quan no ens agrada el que veiem, sinó mantenir la mirada fer-ma, el cap clar i les forces necessàries per fer-hi alguna cosa si és a les nostres mans...

De tot em quedo especialment amb una frase:

"manos negras por placeres..."

No sé què té però m'agrada.

Bon cap de setmana? això espero, tot i que encara em despertin una barreja de mandra i por que no m'acaba d'agradar... però només hi ha una manera d'arreglar-ho, i és a base de caps de setmana.

Vagi bé! i recorda... els dijous els somriures són de franc!
Anònim ha dit…
Qué block más guapo Cris. Muestra una faceta tuya que se intuye, que se muestra para que la sientan los que por su sensibilidad -su piel fina- están capacitados.

Un beso y nos vemos ahora.

PD.: Gracias por el link de los Rockers
_MeiA_ ha dit…
quina entrada més fantàstica!

petons

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi