nous descobriments



Tres dies, tres nits, tres dones
perdudes per madrid...

sopars de mexicà, de "huevos rotos" i mariscada al mig de malasaña...
intens concert de diumenge a nit, bars de rockers i discoteques on moure tots els ossos de l'esquelet...

passejos per lavapiès, per la latina, per la zona dels austria i per malasaña...

compres, consumisme, cafes eterns a mitja tarda, canyes sense silencis, vermout amb olivetes, gintònics, bloody mary, mojito i més birres... i per tancar la nit una bona tapa de truita i un bikini amb una colla de madrileños (un barceloní nascut a madrid, una xiqueta de castelló, una gironina adopatada a bcn, una cassanenca escapada per tres dies, un viguense sense vergonya, un negre del país basc... un ambient cosmopolita? o un bar de perduts a les 7 del matí?)

un viatge perfectament aprofitat, retrobaments desprès de 6 anys, regalets i moltes hores de companyia i un descans indispensable de les meves parets diàries.

Tina, intentant convertir en records instants recent viscuts, trasnformant passat recent en imatges de narrativa vital i mantenir les energies positives acumulades en tres dies...
pd: a les fotus, LISANDRO ARISTIMUÑO (el emocionaconcertduranttreshoressensedescans a què vàrem ser invitades diumenge a la nit madrileña) i RUSSIAN RED (la pupilaapuntdereventartotselsmercatsdelcompanydepisdelanostraanfitrionamadrilenya)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui
Més informació

eugeniooooooooooooo!

Divendres a Malgrat vam disfrutar amb la penya de Tordera de l'inconfusible Eugenio i esperem que aviat el puguin disfrutar tb per terres cassanenques! Per un finde en què els plans han sortit de pena... i les improvitzacions han salvat la festa!
Més informació

no puc...

Imatge
Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!
Més informació