abraçades?


És un acte tan sencill en el fer que supera les barreres de totes les resistencies.

Hi ha qui les regala, hi ha qui les fa pagar cares, els pares ens les brinden des d'infants, perquè el gust de la proximitat aprofundeixi en el nostre caràcter, els nens i nenes les reclamen a base de plors inconsolables, els adults sovint les necessitem però rarament ens sentim capaços de reclamar-les...

Com els amics, algunes són incondicionals, algunes busquen ser un pagament per un favor, algunes cauen del cel sense haver estat reclamades, algunes es fan pagar cares com diamants...

Però les millors, les que sempre recordarem més, són les que apareixen per sorpresa... la primera abraçada amb un amic/amiga, aquella que endevina que vindrà una llarga relació i que trenca silencis i espais invisibles, incolors però durs com parets de ciment....

hi ha tantes raons per donar-ne que el realment estrany és que no ens hi passem el dia repartint abraçades!

Comentaris

Unknown ha dit…
Massa raons per abraçar algú i massa poques per deixar-lo anar...
potser és per això que no abracem tant com hauríem o volríem.

Bon cap de setmana llarg.

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi