re-escriure


escriure, reescriure, riure...

de vegades un somriure pot despertar ganes de deixar-ne constància escrita, de marcar dies, hores i moments de les nostres vides. sovint però, com a mínim en la meva, són els plors i desenganys el que més ha deixat petjada... arribats a un quart de segle, em dona per preguntar-me si tanta línia de la vida, escrita en negatiu no serà un pes innecessari, si serà possible reescriure, tancar el vell diari que ens ha anat acompanyant. Escollir de la botiga una llibreteta tova i de colors optimistes que, dins el bolso o tirada entre els trastos del cotxe, ens observi, ens relati tot alló que cada dia desperta el nostre estomag, cervell, cor o pell. Estones perdudes per a la posteriat en el passat que serveixin a partir d'ara de guio i fil conductor del dia a dia. Nova proposta, potser una entre tantes? potser, però intentarem que així no sigui!

Comentaris

Anònim ha dit…
no són els desenganys més usuals que els somrius.. però és que sempre ens enrecordem de les coses dolentes, i totes les coses bones?? les festes, els somriures, els polvets d'una nit, les anades d'olla, els viatges...!!! tia, a la teva vida passen un munt de coses boniques, i jo et pregunto pequeño saltamontes: Vols recordar-te amb un somriure o amb una llàgrima? jo de tu ja séquin triaria però els camins són inescrutables però val la pena decidir... :) aquí tens una pista :) :) :)
mmmuuuaaaa
Unknown ha dit…
En ple procés de re-escriure la història em trobo amb aquest regal. M'ha encantat. Re-escriu, sense por reformula hipòtesis i canvia definicions. Escriu, ara, el que et vagi a favor, el que, al cap i a la fi, sigui saludable física-emocional-psíquicament per a tu!

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi