re-escriure


escriure, reescriure, riure...

de vegades un somriure pot despertar ganes de deixar-ne constància escrita, de marcar dies, hores i moments de les nostres vides. sovint però, com a mínim en la meva, són els plors i desenganys el que més ha deixat petjada... arribats a un quart de segle, em dona per preguntar-me si tanta línia de la vida, escrita en negatiu no serà un pes innecessari, si serà possible reescriure, tancar el vell diari que ens ha anat acompanyant. Escollir de la botiga una llibreteta tova i de colors optimistes que, dins el bolso o tirada entre els trastos del cotxe, ens observi, ens relati tot alló que cada dia desperta el nostre estomag, cervell, cor o pell. Estones perdudes per a la posteriat en el passat que serveixin a partir d'ara de guio i fil conductor del dia a dia. Nova proposta, potser una entre tantes? potser, però intentarem que així no sigui!

Comentaris

Anònim ha dit…
no són els desenganys més usuals que els somrius.. però és que sempre ens enrecordem de les coses dolentes, i totes les coses bones?? les festes, els somriures, els polvets d'una nit, les anades d'olla, els viatges...!!! tia, a la teva vida passen un munt de coses boniques, i jo et pregunto pequeño saltamontes: Vols recordar-te amb un somriure o amb una llàgrima? jo de tu ja séquin triaria però els camins són inescrutables però val la pena decidir... :) aquí tens una pista :) :) :)
mmmuuuaaaa
12/6/08 15:42
Unknown ha dit…
En ple procés de re-escriure la història em trobo amb aquest regal. M'ha encantat. Re-escriu, sense por reformula hipòtesis i canvia definicions. Escriu, ara, el que et vagi a favor, el que, al cap i a la fi, sigui saludable física-emocional-psíquicament per a tu!
23/4/09 23:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui
Més informació

eugeniooooooooooooo!

Divendres a Malgrat vam disfrutar amb la penya de Tordera de l'inconfusible Eugenio i esperem que aviat el puguin disfrutar tb per terres cassanenques! Per un finde en què els plans han sortit de pena... i les improvitzacions han salvat la festa!
Més informació

no puc...

Imatge
Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!
Més informació