re-escriure
escriure, reescriure, riure...
de vegades un somriure pot despertar ganes de deixar-ne constància escrita, de marcar dies, hores i moments de les nostres vides. sovint però, com a mínim en la meva, són els plors i desenganys el que més ha deixat petjada... arribats a un quart de segle, em dona per preguntar-me si tanta línia de la vida, escrita en negatiu no serà un pes innecessari, si serà possible reescriure, tancar el vell diari que ens ha anat acompanyant. Escollir de la botiga una llibreteta tova i de colors optimistes que, dins el bolso o tirada entre els trastos del cotxe, ens observi, ens relati tot alló que cada dia desperta el nostre estomag, cervell, cor o pell. Estones perdudes per a la posteriat en el passat que serveixin a partir d'ara de guio i fil conductor del dia a dia. Nova proposta, potser una entre tantes? potser, però intentarem que així no sigui!
Comentaris
mmmuuuaaaa