narco bus

Ahir vaig iniciar-me en el curiós
món dels autobusos...
el nostre no te aquesta pinta,
més aviat és blanquet
com una closca d'ou
de gallineta de granja.

Tampoc està ple de
bon rotllo previatjer...
sino de smarks, cotó,
alcohol pads, guants,
condons, espanyoles,
americanes i moltes ganes
de fer del nostre,
un món més fàcil de sobreviure
cada dia que passa.


BSO_ Nothing gives me pleasure by Josh Rouse


Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes
algun dia ho aconseguiré, de debó que jo ho intento...
dedicat especialment a kintu i al mestre,
per la ratllada d'ahir.

Comentaris

Anònim ha dit…
Clar k ho aconseguiras... deu ser facil i tot! una abraçada...
21/11/07 22:14
Xisti ha dit…
ostia, akest mestre va pujant de nivell! sensei ara? a mi no em facis posar una bata blanca ni tocar coses k tallin k ja saps k sem donen fatal!!!
23/11/07 16:20
Anònim ha dit…
NOOOO!!!! boja... k ja tinc seny... el tema d la bata blanca seria massa motbos x la nostra amistat, i coses k tallin... saps k les meves mans son el tresor més valuòs k tinc (d fet i mirat fredament, l'unic...jejeje)
a cuidar-se i mirar endavant, no fos pas k ens menjéssim una farola...
28/11/07 21:50
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació