narco bus

Ahir vaig iniciar-me en el curiós
món dels autobusos...
el nostre no te aquesta pinta,
més aviat és blanquet
com una closca d'ou
de gallineta de granja.

Tampoc està ple de
bon rotllo previatjer...
sino de smarks, cotó,
alcohol pads, guants,
condons, espanyoles,
americanes i moltes ganes
de fer del nostre,
un món més fàcil de sobreviure
cada dia que passa.


BSO_ Nothing gives me pleasure by Josh Rouse


Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes
algun dia ho aconseguiré, de debó que jo ho intento...
dedicat especialment a kintu i al mestre,
per la ratllada d'ahir.

Comentaris

Anònim ha dit…
Clar k ho aconseguiras... deu ser facil i tot! una abraçada...
Xisti ha dit…
ostia, akest mestre va pujant de nivell! sensei ara? a mi no em facis posar una bata blanca ni tocar coses k tallin k ja saps k sem donen fatal!!!
Anònim ha dit…
NOOOO!!!! boja... k ja tinc seny... el tema d la bata blanca seria massa motbos x la nostra amistat, i coses k tallin... saps k les meves mans son el tresor més valuòs k tinc (d fet i mirat fredament, l'unic...jejeje)
a cuidar-se i mirar endavant, no fos pas k ens menjéssim una farola...

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi