Cercant contes...

En primer lloc dir que, malgrat tots erem desperts a les 10!, per més impossible que sembli, la gimcana que havia de rematar el cap de setmana, ni guanyada ni perduda.
Anul·lada per l'aiguat de diumenge al mati.
De tota manera, ja em va anar be un cap de setmana bastant relaxat i sense cap obligació, tot al ritme que marcavem la peke, el clima, la son i jo!
El pròxim relaxsensehorariniestressnisociabilització a Cadaquès 1 i 2 de Septembre!!!
PETICIó Estic rebuscant per internet un conte que recordo haver llegit de petita sobre un pescador pobre que sap prendres la vida amb molta calma, a veure si algu m'ajuda a trobar-lo!
Perquè només trobo per internet el del pescador que es troba un peixet d'or i aquest no em mola gens!
SORPRESES El que te de bo cercar però és que sempre trobes quelcom inesperat, en aquest cas un poema anónim a la web d'úna radio que en buscava l'autor. M'ha agradat, sencill però agradable, aquí us el deixo perquè opineu (si es que hi ha algu que ho llegeixi ! jeje)
Hi havia un pobre pescador
Que habitava en una barraca
Feta de quatre fustes velles
I una vela esparracada.

Tota la seva fortuna
Eren la xarxa i la barca
Una salut ben complerta
Muller que prou l’ estimava
Un bon fill que li era ajuda
En totes les seves tasques.

Del producte de la pesca
Per desgràcia prou escassa
En prou feines si cobria
Les despeses de la casa.

Mireu que es prou deia l’ home
Que un hom tot l’ any s’ escarrassa
S’ exposa cent cops la vida
Barallant-se amb les onades
I no pot avançar un cèntim
Per si ve una mala anyada.

Mal es negués el ser pobre
Mal viratge als peus d’ un quatre !
Home! la muller li deia
Tenim el que ens fa mes falta
Salut que és la gran fortuna
I un plat d’ escudella a taula.

Be ho se prou
Però jo voldria
Portar plenes les butxaques
Llevar-me en tocar migdia
Menjar escollides viandes
I no haver de fer cap feina
Per guanyar les queixalades.

Quines il·lusions que et forges
Mes ximples i mes estranyes
Visquem contents i feliços
Com hem viscut fins ara
Demanant salut i feina
Un bon sol i mar en calma.

La bona muller tenia
Reflexions prou assenyades
Però l’ home sempre amb la idea
De ser ric d’ una vegada.
Així va passar fins que un cert dia
Que la pesca va ser magra
Tornant tot trist cap a terra
L’ home s’ hi desesperava.
Jo he sentit dir a gent sabuda
Que del mar en surten fades
Que als pescadors protegeixen
Donant-los-hi el que demanen
Per què a mi no m’ en surt una ?
Si ha pogut sortir a tants d’ altres?
De sobte, va veure extendres
Com una boirina blanca
Que semblava que sortia
talment de la mateixa aigua
i la boira prengué forma
d’una dona embolcallada.
Aquella fada preciosa
Va prendre per fi la paraula
Aquí em tens, que necessites ?
M’ has cridat, que busques ? !Parla!
Ets la fada benefactora
Dels pecadors que et demanen?
Jo soc la fada que busques.
Digues – en que puc ajudar-te?
Estic cansant de ser pobre
i tip de ser un miserable
Vull tenir diner, diners a dojo
Ser feliç de una vegada.
Com sens dubte deuen ser-ho
Tots aquells que no treballen..
Torna a terra la barca
Jo faré que et tornis mosca
Així tindràs entrada
A tots els palaus que vulguis
I amb tota mena de cases
Mira la vida que porten
Els que allí tenen estada
I si en trobes un que sigui
Tan feliç com tu demanes
Torna, vine deseguida
I seràs mes ric que els altres.
Dit i fet, s’ en va anar a terra
I allí va deixar la barca
Va tornar-se una mosca
Com li havia dit la fada
I a un palau deseguida
Va dirigir la volada.
I a l’ entrar per la porta
Va veure gent endolada.
Aquí no que veig que ploren
Deu pesar-hi una desgràcia
I a un altre palau riquíssim
Va dirigir la volada.
(...)
Si en va seguir de gent rica
Si en va recórrer de cases
Però a tot arreu hi va veure
O be una cosa o be una altra
Que feia molt infeliços
Aquells a qui tan envejava.

Cansat va decidir a l’ últim
Tornar-se’n cap a la platja
Allí prengué forma d’ home
Va tirar la barca a l’ aigua
Quan va arribar a cert lloc
Va cridar a la seva fada.
Has vis gent rica ?
Has trobat el que cercaves?
No ho he trobat fada meva
I ja veig que m’ enganyava
En una casa sofrien
A l’ altra s’ es barallaven
Aquí la salut perduda
Allà la misèria que mata
No , no vull ser ric
Ja m’ consolo amb la pau que tinc a casa.
Bon pescador Això que em conte
T’ he de dir que no m’ estranya
Tu et pensaves que els feliços
Eren aquells que vagaven
Ara ja has pogut ven veure
Quan equivocat anaves
La felicitat no es troba
Entre les sedes i els marbres
Ni en tot l’ or que hi ha a la terra
Fora impossible comprar-la.
Qui son doncs els feliços?
Diguem-ho que estic amb ànsia
La felicitat que cerques
Tan sols podran disfrutar-la
Aquells que en el cor la portin
En premi de vida honrada.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola princess!!! jo sé d'un conte d'un pescador, és de l'Ernest Hemingway i es diu el viejo y el mar... no sé si serà el què busques... la poesia presiosa però si em toquen un kilets per disfrutar amb la gent que m'estimo no els hi faria un lleig :P apali, petonets guapa!!!

Princess...
Montse ha dit…
Ostres, quina grata sorpresa veure el conte que jo cerco des de fa tan temps aqui penjat, m' ha fet molta il-lusió
Montserrat Carrera

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Una cap de setmana... FELIÇ!!!