MaNDaRiNeS àCiDeS

. Mrs. Sandwoman, . Una xiqueta, simple i alegre, passejant-se per una platja blanca, sota un cel transparent. La pell salada i seca de les hores sota el sol, les ungles gastades de la feina feta i la il·lusió. . Un castell de sorra davant seu, mil projectes de futur, una vida per endavant. Construits sobre el petit gra de cada dia, sobre les esperances i les decepcions, imaginats sobre el no res dels somnis. . Espera, es mira les onades assetjant, es preocupa, es defensa i s'espanta. Calcula muralles de seguretat, aixeca defenses i prepara excuses, creix, madura, es perd en la vesprada. ... . . Cap de setmana absolutament complet, plors, rialles, tensions, carícies, mirades, xerrades, crits, descobertes i poques, molt poques hores de son. . Companys de viatge, esteu esdevenint imprescindibles en la reconstrucció del meu personal castell de sorra, emputxant amb forces les muralles que cal tombar. . Una abraçada de les completes per tots vosaltres.

. . . . . . . . . . . . . . Avui no puc ni vull evitar escriure, he passat dues setmanes recuperant el ritme i tambè l'estres previ a l'escapada a Costa Rica. He passat hores avorrida, algunes tranquila, n'hi ha hagut de dolces i de salades, he discutit detalls importants i grans decisions inútils. M'he enfadat, he rigut, he parlat, menjat, dormit i abraçat. He saltat, ballat, cridat i he trobat a faltar... Ara mateix sentin a Norah Jones, una amiga, una noia dolça i riallera li ha dedicat al seu titi... Ara mateix sentin a Norah Jones, només tinc ganes de deixar de sentir que perdo el temps, que els dies s'escorren entre les meves mans i que no els aprofito tan com podria, que no somric prou... Avui pels titis, per la teva força i els teus somriures Sandra!

i perquè així segueixi de moment un paron de blog per iniciar l'any amb forces renovades...

S U R R E A L i S M E . . . . . . Un poble de mil contrastos, de 42 nacionalitats, de mil doscents habitants, de rastes incontables, de reagge permanent, d'imatges imponents, de llum transparent, d'amistats irreverents, d'imperials suaus baixant entre les dents, de sushi de fusió, de facebook, malabars i rent a bikes! .

No tot ha sigut tan perfecte com, cabria desitjar, pero queda clar que en aquesta vida no es pot tenir tot! . De moment primera entrada al blog que jo sigui capac de recordar feta amb un teclat sense ces trencades! . Em quedo sola o sigui que segurament en la proxima setmana tindre mes temps per pensar entrades al blog i per utilitzar les fotos que ja he fet! . La Cris ha decidit que ja en te prou de viatge i que no li val la pena aprofitar la setmana que ens queda, i jo malgrat espero no fer.te patir massa (tanquila mama!) no penso perdrem ni un dels dies que em queden! . De moment dema marxo cap a dos dies de parc natural i canals salvatges a tortugero i despres quasi una setmana a Puerto viejo de talamanca, terra de reagge, rastes afrocaribenys i platges impressionants! a veure com se'm dona 8 dies soleta!!!

Desprès d'un agost desesperant, irritant, estrany i surrealista, demà faig el primer pas cap a una nova experiència, o mil. Estarè absent de la vida blogeril fins el mes que ve i me'n moro de ganes, de desaparèixer de tot el que m'és habitual. De descobrir el meu jo a l'altre costat de l'esfera terrestre, allà on el termómetre sempre marca primavera. PURA VIDA!

Menjar be, dormir be, anar on es desitja, estar on interessa, no queixar-se mai i, sobre tot, fugir com de la pesta dels principals monuments de la ciutat. Jules Renard (1864-1910) Escriptor i dramaturg francès. foto by atmosphere in flickr