Sensacions de diumenge

Perduda per la immensitat de la xarxa he acabat trobant aquest tresor d'imatge, reflexa el meu dia d'avui. El dia m'ha absorbit, han anat passant els segons, els minuts i les hores, i ha acabat desapareixent el diumenge, què hi farem per això diuen alguns que existeixen els diumenges no?
La veritat es que hagués preferit despertar-me acompanyada i disfrutar d'una jornada entera al llit, donant voltes als llençols fins que no saps per on sortir-ne i acabes aixecan-te quan estàs ja tant fusionat amb el matalàs que fins fas la mateixa olor i tot. Però no és així, suposo que és normal no aixecar-te el diumenge acompanyada si el dissabte te'n has anat a dormir sol no? és el que te estar solter. De fet em sembla que és l'únic moment en què envejo els meus amics aparellats. El dissabte a la nit, en canvi, sempre em sembla ser la més afortunada amb tantes possibilitats...

Millor que ho deixem aquí perquè aquestes anades d'olla de cap de setmana sempre acaben
avergonyint-me desprès,
a veure que tal la setmana... ens veiem aviat!
Posted by Picasa

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació