llençols

Sencills retalls de roba que acaronen nostres pells
en les nits fredes de l'hivern, abraçades de seda
que s'humitegen en els calurosos dies de l'estiu.
.
Enormes a vegades, perseguides per la soledat
dels vespres de primavera, repletes d'ensurts
despertadors en les tenses matinades de la tardor.
Han recolit milers de sensacions inoblidables,
i oblidat carícies, petons i promeses inestables.
.
Soles al llarg de dies i setmanes han esparat,
pacients un inexistent retorn a casa,
acompanyades sense descans durant hores
han acollit impostors, hostes i delators,
amants, amics i estranys.
.

"sabanas" Oleo sobre tabla de Enrique Gonzalez



Comentaris

Anònim ha dit…
És teu?

M'agrada...

Llençols... on perdre hores, nits, estones i somnis...

Fins demà xula!!
27/2/09 17:40
Anònim ha dit…
Bon dia (que el fa!!).

Entre les celles? Jo sempre he estat convençut que les paraules es guarden darrera la boca, no sé si sabré explicar exactament on, però seria darrera la caixa de la boca, mot a prop del cervell. A l'altra banda d'on es guarden els records (darrera el cervell, a l'alçada de la nuca).

Al final podríem fer un recull i editar-ho!! (ho he pensat més duna vegada, que pressumptuós que sóc... jejeje).

Apa, bon "demàdivendres" i quan vulguis fer la birra per celebrar el que sigui, avisa.
5/3/09 11:22
Gemma Pagès ha dit…
"Em trobo en trànsit d'assumir noves experiències, en procés de recolir en el meu dia a dia persones que en reclamen un espai, buscant idees i desitjos per realitzar, integrant intencions, emocions i pensaments... En definitiva segueixo creixent i no vull deixar de fer-ho perquè..."


em sembla que no hagués pogut dir millor el que sento.

havia passat algun dia per aquí, però em sembla que hi passaré més sovint... m'agrada! :)


ens veiem... o ens llegim!!
5/3/09 20:31
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació
Pujant els 3 pisos d'escales que separen el carrer de casa, m'espera sempre la mateixa dolça solitud, un silenci de dues cares, un espai de mi, de idees i records, de ganes i somnis. un forat de solitud i descans, un abisme sense retorn. Escollir, deixar-me sentir o fugir? Subiendo los 3 pisos de escaleras que separan la calle de casa, me espera siempre la misma dulce soledad, un silencio de dos caras, un espacio de mí, de ideas y recuerdos, de ganas y sueños. un agujero de soledad y descanso, un abismo sin retorno. Escoger, dejarme sentir o huir?
Més informació
Imatge
Entre les flors que lluïen al cirerer de l'hort  ressonava un cant tranquil un diumenge de bon matí.  Parlava de dies de soledat i de moments de meditació,  de hores sense saber i de finestres que no porten enlloc.  Xiuxiuejava un passat obert a un futur encara incert. Refilava tot esperant quelcom que es veia venir.
Més informació