Brava














La mar blava i brava s'ha assentat,
la secció cerebral de l'etern dia a dia
s'ha calmat per un instant,
un bot trencant-se en mil trocets
la calma ha entrat de sobte al port.

Intenció de crèixer tenen les onades,
busquen les emocions mil barques encallades
cerca el mariner un far de paraules entre
un mar de dolces, intenses, nocturnes,
desconegudes i plaents carícies...

Comentaris

Unknown ha dit…
Diuen que cada onada és un petó que el mar li fa a la platja perquè mai l'oblidi...


I com tots... hi ha dies que estima més que d'altres.

Bon cap de setmana!!

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

eugeniooooooooooooo!

no puc...