desitjant...

Sento el vent creuar entre els dits
ballar els peus amb la força de l'alçada.

La fusta, ja calenta, les estelles sota meu,
silencis del bosc, ballar entre les fulles,
veig les flors neixer sota les ombres suaus.

La nova estació desperta i amb ella
els vells records i somnis més antics.

Imatges de vides construides sobre els arbres,
desitjos d'infants i petites somiatruites,
dibuixen planols sobre llibretes de mates.

Móns colonitzats per amants de la calma,
per la suavitat, la tendresa i les abraçades...

Amb ganes de cap de setmana,
de reaparicions sobtades i de llargues converses
amb melodia de fulles o aigua.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Bon.i.esperem.que.curt.el.que.quedi.de.setmana.

Comentaris

Unknown ha dit…
Quantes vides haurem viscut a dalt d'un arbre??

Gràcies pel somriure de dijous al matí!!

Vagi bé!!

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

eugeniooooooooooooo!

no puc...