una noia dolça i una bonica canço

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Avui no puc ni vull evitar escriure,
he passat dues setmanes recuperant el ritme
i tambè l'estres previ a l'escapada a Costa Rica.

He passat hores avorrida, algunes tranquila,
n'hi ha hagut de dolces i de salades,
he discutit detalls importants i
grans decisions inútils.

M'he enfadat, he rigut, he parlat,
menjat, dormit i abraçat.
He saltat, ballat, cridat i he trobat a faltar...

Ara mateix sentin a Norah Jones,
una amiga, una noia dolça i riallera
li ha dedicat al seu titi...


Ara mateix sentin a Norah Jones,
només tinc ganes de deixar de sentir
que perdo el temps, que els dies s'escorren
entre les meves mans i que no els aprofito
tan com podria, que no somric prou...

Avui pels titis, per la teva força i
els teus somriures Sandra!

Comentaris

Anònim ha dit…
M'ha agradat molt trobar quelcom de nou en el teu blog. Després m'he angoixat de no poder tenir-te al costat i escoltar-ho de la teva boca. M'agrada molt la cançó que hi has posat. Ja la coneixia cantada per un home. http://www.youtube.com/watch?v=0ltAGuuru7Q
Ahir vaig marxar amb molta angoixa per deixar-vos. La ronda final em va deixar malament. Vaig marxar amb la sensació de que cadascú de nosaltres s'havia ficat a la seva closca i anant cap a casa em va colpejar la idea de que la meva necessitat bàsica es: Necessito que em necessiteu. I aquesta idea s'em ha quedat molt gravada i és una idea boja perqué jo no controlo i no em puc passar la vida procurant que els altres em necessitin i penso que darrera hi ha d'haver alguna altra necessitat més primària amb la que ara mateix no connecto i que em té trist, angoixat,perdut.
Una forta abraçada.
Josep maria
Sergio Beltran ha dit…
Noieta!
Aquest cap de setmana m'he sentit molt a gust tenint-te al meu costat, cada cop espero més i m'agrada més quan necessites una abraçada estar aprop per si la vols de mi.
Estic tocadillo del finde i amb moments on el pit se'm fa notar i les llàgrimes em cauen.
A sobre, aquesta cançó és una de les meves grans versions i era una deles escollides en el meu CD per l'stage de la història verdadera, no podia ser d'altra forma que tornar a tenir-la aprop meu desprès d'un cap de setmana tan especial per mi,
Et dedico un parell de llàgrimes sinceres i sentides
Una gran abraçáda i petó!
Unknown ha dit…
M'he perdut... però amb aquesta gran versió de fons, tot té més sentit (dóna la casulaitat que la versionem amb un del meus grups... jejeje).

Bon començament de setmana i a veure si ens veiem per barraques!!

Un petó.

La rata

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...