quan en teniem 28...


Cuando teníamos 28, originalmente cargada por Arguez [De vacas].

inspiració tancada ultimament...

pero avui peke no podia passar sense un record,
o sense la idea de crear-ne un de nou,
perquè acabes d'estrenar l'any dels inocents
i ens toca descobrir cent coses noves com a mínim...
sino quan en tinguem 82 de què parlarem fent el cafè?

perquè per més petita que vulguis ser a vegades,
sempre vas un pas per davant meu,

perquè ara fa quasi 9 anys que ens coneixem i
ens haurem d'inventar una comunió,
uns rituals per fer d'aquest putiferi
una relació consolidada!

perquè sense tu rés seria igual
les decepcions semblarien tonelades
i els somriures sortirien més cars!

Petons PEKE,
que passis un grandissim any
i m'ho deixis veure!!!

Comentaris

Anònim ha dit…
jo que guay!! jo també vull un comentari així pel meu cumple!!!! que jo també en fai 28!!!!! visca l'envejaaa!! ajajajaja!!!

Petons Tina i la peke per la part que li toca!!!

Natàlia
5/5/10 0:13
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació