rossegant-me les ungles...


Feeling nervous..., originalmente cargada por law_keven.

ho he fet més d'una desena de vegades,
m'he posat davant els teus ulls,
he pronunciat les paraules adequades,
m'he fregat els llavis amb la llengua,
m'he rossegat les ungles en somnis
i segueixo posant-me nerviosa...

serà que practicar-ho entre llençols,
no fa les confessions realitat?

serà que com a bona experiència,
es diferent imaginar-la que viure-la?

algun dia m'atrevirè...
ja us explicaré!

Comentaris

XITARG ha dit…
uoooooooooo!!!! jejejeje! Aquest blog cada vegada més interessant eh.. poeta!! molta sort i atraveix-te!!!
6/5/10 19:13
Anònim ha dit…
Exacte..

Deixa't de rosegar llavis, deixa't de mirades, deixat d'insinuacions.

agafa la vida amb les dues mans, amb fora i decisió, la sacsejes i li crides a cau d'orella:

Sóc aquí per viure't, o sigui que no te n'escapes!!!!!!

Ens veiem demà a Figueres?
6/5/10 20:34
Anònim ha dit…
El calendari és el resultat de mil martingales i equilibris ratolinerus... s'ha de mirar de conciliar la vida al cau amb la vida fora, i hi ha coses que són massa importants, com poder passar la festa a casa.

quines ganes de barraca que tinc!!
12/5/10 16:56
Anònim ha dit…
nenaaa!! i això per qui va?? ja m'explicaràs, et deixo que a mi m'ho diguis entre els llençols...jejjej!!
T'estimo molt pitiua!!

Natàlia
27/5/10 0:16
Anònim ha dit…
Sàpigues que de lluny encara s'enyora més l'olor de les mandarines acabes d'exprémer...

Un petó de ratoliu amb regust de sorra!
8/6/10 14:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació