caldrà treure les dents...

Rise and Rise again, until Lambs become Lions...
avui dedicada al poble i al país del meu cor,
perquè estic emprenyada amb la gent que no es mou,
amb la que es mou només per la butxaca
i amb la que es queixa molt
però no mou rès més que la llengua...

i a mi mateixa
perquè m'aixecarè i ens aixecarem
una vegada i una altra
fins que els xaiets es tornin lleons!!!

Comentaris

Anònim ha dit…
Ara ja saps què vol dir ser catalana... jejeje.

no t'hi facis mala sang, és una evidència molt grossa el que tots els qui tenen un càrrec o volen tenir-lo tenen el cap cot mirant quan els cap dins les butzaques, mentre el poble ras, el que sua, el que treballa, el que crida i el que plora segueix reclamant en majúscules que algú faci quelcom.

Per si de cas jo tinc la falç esmolada fa temps, que no m'agafi desprevingut.

Per cert, m'agrada això de citar "Gladiator"... jejejeje

Un petó de ratolinet!!!!
14/7/10 9:22
xavipalu ha dit…
aiii petita llagosta... els lleons sempre seran lleons, potser ens fan falta més caçadors perquè els domadors ja no hi tenen res a fer.
14/7/10 16:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui
Més informació

eugeniooooooooooooo!

Divendres a Malgrat vam disfrutar amb la penya de Tordera de l'inconfusible Eugenio i esperem que aviat el puguin disfrutar tb per terres cassanenques! Per un finde en què els plans han sortit de pena... i les improvitzacions han salvat la festa!
Més informació

no puc...

Imatge
Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!
Més informació