amb les mans a la massa

potinejant, emerdant, remenant...
fent el que toca en el fons i la superificia

Un fi d'any de no deixar les coses quietes,
de fer sentir la meva veu i la meva queixa,
però tambè de deixar veure lluminós i clar
el meu somriure i les meves ganes de viure.

De tancar temes i triar amb qui vull estar i
de qui ja m'he cansat... si són dates importants
el fi d'un cicle anual, tot recollit ja al camp,
toca començar a pensar què hi sembrarem l'any vinent.

I m'he cansat de les romagueres, d'aquells
que per les seves coses frenen els camins dels altres.
I m'he cansat de les espines, se que en tornarè a trobar
al mig del camí, si no les flors no aguantarien, però
no penso quedar-me llepant-me les ferides.

Com els bons caçadors de bolets no penso deixar
un pam de vida per trepitjar, tinc ganes d'anar a parar
lluny d'on pensava que em trobava,
de descobrir nous racons plens de vida i amb grans vistes.

Bonanit vespre de motnigala,
quan surti el sol m'aixecarè
amb els ulls oberts i un horitzó
en què enfagar-me els peus i
embrutar-me les mans entre rialles!