Catanies kokeshi

Aquesta és una historia sobre una nena que sempre es trobava pedres dins les sabates.
.
Una veueta fina, la que feia servir per demanar ajuda, ressonava tot sovint a les orelles de la seva tieta quan jugaven al sorral de la vinya. Entre pilotes de colors, inflables de piscina i malabars improvitzats les sandalies de la petita s'omplien de pedretes que no la deixaven moure's tranquila.
.
.
Sense presses la padrina o els amics la desclaçaven, destensava les sandalies per deixar caure les molestes visites. Si tot i així es ressistien a abandonar la sola de la senyoreta, treien del tot les sabates, i una dolça carícia amb la mà feia desenganxar la molesta companyia que no deixava a la petita jugar tranquila.
.
Fins que un dia, cansats tots de passar tant de temps treien pedretes de les sandàlies de la nena, avorrits de no poder aprofitar tot el sol de la tarda inventant jocs van decidir reinventar les pedretes, el joc i les sabates de la nena...
.
Els amics van buscar entre els records del baúl de noves i estranyes invencions mai utilitzades i van extreure unes sabatetes asiàtiques amb una preciosa sola fina de fusta, un barret d'anar a buscar arrós, en forma de con i un preciós tovallo de seda estampat de flors de colors eren de la mida exacte dels peus, del cap i de la cintura de la nena!
.
La nena va anar a remenar el rebost de delícies que encara no he tastat, que per la seva curta edat era encara ple de coses... hi havia núvols de mousse de iogurt, galetes d'estrella sense gluten, piruletes de somriures de primavera, abraçades de ho sento molt no t'hauria d'haver passat a tu i petons d'aquells que enfalaguen encara quan un és tant jove! Però d'entre tot el que hi havia va triar un pot ple de pols marron molt fina, molt fina, molt fina i una bossa d'ametlles que portava una targeta enganxada que posava carameli...alguna cosa més que ella encara no sabia llegir!
.
La tieta padrineta mentrestant, asseguda a la vora de la bassa dels peixos de color mandarina, se'ls mirava amb un mig somriure com qui ja ha endevinat què hi ha sota la manta del tio de nadal!
.
Es van mirar tots plegats i van decidir no decidir, fer com si rès fos el que sembla, mirar-se les coses com si els peixos poguessin sortir a piular en qualsevol moment...
.
Un cop estès el mocador a terra...
.
les ametlles estirades prenent el sol...
.
aquelles noves pedretes tenien un aspecte d'alló més saludable!
.
els amics van decidir en aquell moment obrir el pot de la pols marró i la nena...
.
ATXIM!!!!!!!!!!!!!!!!!
.
va estornudar just al moment! tota la pols va caure sobre les ametlles... ella ben preocupada va recollir el mocador per les quatre puntes i va fer servir les sabates per intentar espolsar el garbuix de pols que en sortia...
.
Llavors es va adonar que si no treia les ametlles de dintre no podria acabr de netejar el mocador i va tombar les ametlles dins el barret...
.
Però ja no semblaven ametlles! com si de debó haguessin estat prenent el sol, havien agafat un color marró com de cacao!!!!!
.
Acabaven d'inventar les catanies kokeshi... les pedres de xocolata més famoses des de llavors arreu de casa de cadascún d'ells per ser el resultat d'una tarda de sol, de pedres a les sabates, de ganes de passar-ho be i d'una barreja de sorpreses i circumstàncies adverses...
.
i des d'aquell dia la padrina no ha tret més pedres de les sabates sense paladejar abans la dolçor del sol a les plantes dels peus una tarda de primavera.
.
i des d'aquell dia cada cop que algu fa servir una veueta fina per demanar ajuda, obren el baúl de les possibilitats perdudes i rebusquen en el rebost de les coses encara no provades per inventar una recepta d'abans i de demà que es tastarà ara!
.
i des d'aquell dia la nena cada cop que trepitja una pedreta... somriu i pensa en tot alló que encara ha de tastar, olorar, tocar, paladejar, mirar, observar i trepitjar aquesta tarda!
.........................................................................................................................
per la meva nebodeta... perquè les pedres a les sabates poden ser una gran font d'inspiració!

Comentaris

Illa incognita ha dit…
Un conte fantàstic i meravellós!
M'ha encantat, gràcies per escriure'l i penjar-lo al teu blog, així he pogut gaudir-ne!
Unknown ha dit…
Catànies + kokeshi...

Qui et va parir... ja no podré tornar més de Vilafranca amb la meva bossa de catànies sense pensar en nines kokeshi jugant en un jardí ple de pedres...

moltes gràcies... :-P

Bon cap de setmana!!!
Xis ha dit…
Gràcies a vosaltres!

Xicaranda, per passar-te de tant en tant i per mantenir aquest blog una mica més viu!

Rateta, així te'n recordes de mi i dels blogs de tant en tant, perquè vegis que una bona experiència tambè pot ser font d'inspiració!
Gemma Pagès ha dit…
:) que xulo! merci!
la nena ha dit…
padrineta!
guarda'm aquest conte en un lloc menys volàtil que la xarxa, com el "cofre dels pensaments bonics que m'han dedicat", per quan tingui un dia melancòlic i en lloc de buscar al baul de les coses que encara no he provat vulgui tirar de la meravellosa gent que m'envolta...
n tò, un patu, uuuun petonàs! o tos, o tes, o cata, o ting...

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...